Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
al·lantoïna
Bioquímica
Producte d’oxidació de l’àcid úric, de fórmula
que, en els mamífers altres que l’home i els primats, és el terme final del catabolisme de les purines.
Es troba en llur orina i també en nombrosos vegetals L’allantoïna racèmica forma cristalls que es fonen a 238°C, solubles en àlcalis, poc en aigua i menys encara en alcohol o èter Per hidròlisi dóna, en medi alcalí, àcid allantúric, i amb certs enzims, àcid allantoic Al laboratori és obtinguda oxidant l’àcid úric amb permanganat Ha estat utilitzada en medicina
Paul Delos Boyer
Química
Químic nord-americà.
Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina
FMN
Bioquímica
Èster 5’-fosfòric de la riboflavina o vitamina B2.
És el grup prostètic de molts enzims d’oxidoreducció, com les flavoproteïnes La base nitrogenada del FMN és la 6,7,-dimetilisoalloxazina, que conté l’anell d’isoalloxazina susceptible d’oxidoreducció reversible, el qual fa el FMN apte per al transport d’electrons Fou aïllat per Warburg el 1932, i fou caracteritzat per Kuhn el 1935 És sintetitzat a partir de la riboflavina i l’ATP
hem

Hem
©
Bioquímica
Complex quelat de la protoporfirina amb l’ió ferrós que actua de grup prostètic de certes ferroproteïnes.
És present en l’hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència FeII →FeIII La forma que conté FeIII és anomenada sovint hemina Dóna el color vermell a l’hemoglobina i es combina amb l’oxigen per al transport sense alteracions de valència
Hans von Euler-Chelpin
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Deixeble de WNernst, JHvan't Hoff i SAArrhenius professor de química general i inorgànica 1906-29 i director de l’institut bioquímic 1929-41 a la Universitat d’Estocolm Treballà en l’estudi dels enzims, la fermentació del sucre i l’obtenció de vitamines, i fou el primer que aïllà la vitamina A El 1929 compartí el premi Nobel de química amb sir Arthur Harden
àcid clavulànic
Farmàcia
Química
Substància oliosa, produïda pel Streptomyces clavuligerus, que és aïllada del filtrat del cultiu d’aquests microorganismes en forma de sal sòdica.
És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases
bacteriòfag

Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN…
àglifs
Herpetologia
Grup de serps àglifes, constituït per les serps de la família dels boids i algunes de la família dels colúbrids.
Hom no les considera verinoses, almenys per a l’home, a causa de la incapacitat per a inocular el verí Presenten glàndules labials productores d’una saliva molt rica en enzims proteolítics que va impregnant la presa a mesura que se l’empassen, amb l’objectiu de facilitar-ne la digestió A Catalunya totes les serps ho són, exceptuant els escurçons Vipera aspis i Vipera latasti i la serp verda Malpolon monspessulanus
catàlisi enzimàtica
Bioquímica
Acció per la qual un enzim produeix una catàlisi.
Alguns enzims necessiten, per actuar, la collaboració d’altres substàncies o coenzims La hipòtesi de Michaelis-Menten explica un dels mecanismes del seu funcionament per la formació d’un complex enzim-substrat E+S*ES, el qual es dissocia després en l’enzim no transformat més els productes de la reacció El substrat es fixa a l’enzim per enllaços covalents o secundaris damunt zones determinades de la superfície enzimàtica, anomenades centres actius
complement alimentari
Alimentació
Producte alimentari que es pren per via oral i que té la finalitat de complementar la dieta habitual.
Els complements alimentaris solen consistir en un concentrat de nutrients, habitualment vitamines i minerals, o altres substàncies amb efectes fisiològics extractes de plantes, aminoàcids, enzims, etc Es comercialitzen en dosis diverses i es presenten en diferents formats, com ara pastilles, càpsules, ampolles, sobres, etc, encara que també es poden trobar en forma d’aliment, com per exemple barretes o sucs Tots els complements alimentaris són regulats per llei i han d’estar correctament etiquetats segons la normativa vigent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina