Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Fumarell negre
El fumarell negre Chlidonias nigra , d’una mida semblant al fumarell carablanc 23-25 cm, únicament fa honor al seu nom en plomatge estiuenc, que és quan mostra el cos totalment negre L’exemplar de la fotografia, procedent de la llacuna del Remolar delta del Llobregat, mostra el plomatge d’hivern, blanc i amb algunes taques negres al costat dels ulls i just davant de les ales Vola ras sobre l’aigua i pesca, generalment, sense arribar a submergir-s’hi Oriol Alamany El fumarell negre és, essencialment, un migrador regular en ambdós passos, observable comunament al litoral i rarament o…
Territ variant
El territ variant Calidris alpina és el més comú, al nostre país, dels escolopàcids Sobretot a l’hivern, és prou semblant al territ bec-llarg, bé que una mica més petit 16-18 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres És el territ més comú al territori estudiat Abunda durant les migracions, sobretot a la tardor, i a l’hivern és molt escàs i irregular, llevat del delta de l’Ebre i els marjals del migjorn valencià, on és comú La migració de primavera al delta de l’Ebre comença ja el febrer, però no s’observa a la resta del nostre litoral fins a la meitat de març La…
Josep Franquet i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint Verdaguer,…
Guillem Mercader
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Antoni Maria Peña i Gelabert
Literatura catalana
Poeta.
Fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres, entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a “La Ignorància”, “Museo Balear”, “El Felanigense”, i, amb el pseudònim Harley , al “Diario de Mallorca” Per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars, que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 Publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a “Lectura Popular” 1918 i a Marina Idilli mallorquí 1924
pentiner | pentinera
Oficis manuals
Qui fa o ven pintes.
Els pentiners, per llur escàs nombre, no arribaren a formar gremi propi i s’integraven dins una corporació mixta En general, com a Girona i Perpinyà, formaven part de les confraries de mercers al segle XVII a Perpinyà estaven units amb els barreters a Tortosa amb els torners A València, pentiners i cistellers reberen ordinacions el 1739 Els de Barcelona eren membres de la confraria de julians mercers vells julià com uns dels estaments des del 1478 el 1668 obtingueren noves ordinacions En desfer-se la confraria el 1801, constituïren un petit gremi de quinze persones que redactaren uns darrers…
puna
© X. Pintanel
Geomorfologia
Altiplà andí d’una gran altitud sobre el nivell del mar.
En general es localitza per damunt dels 3 000 m, i es troba limitat en la seva perifèria per cadenes muntanyoses És característic de certs països sud-americans de l’àrea andina Les condicions climàtiques predominants hi són rudes fred, vents, poques pluges La hidrografia és de tipus arreic o endorreic poden existir llacs a les parts més baixes llac Titicaca, per exemple, que són el veritable nivell de base de la regió considerada Amb vegetació xerofítica, hi predominen els geòfits, els hemicriptòfits i els camèfits Hi abunda la gramínia Stipa ichu El poblament és escàs
Terrence Malick guanya l’Ós d’Or al Festival de Berlín
El cineasta nord-americà Terrence Malick guanya l’Ós d’Or del Festival de Cinema de Berlín amb la pellícula The Thin Red Line Aquest film, ambientat en la Segona Guerra Mundial, és el tercer que dirigeix Malick, un esquiu cineasta que ha estat vint anys apartat del cinema i que no ha viatjat a Berlín El premi és ben acollit pel públic i la crítica, que en canvi, mostra el seu desacord amb altres decisions del jurat que presideix l’actriu espanyola Ángela Molina, com ara l’escàs relleu de la menció per al film de Bertrand Tavernier Ça commence aujourd’hui
guadamassiler
Història
Menestral que daurava i estampava cuirs, cortines, coixins, etc.
S'originà en l’artesania hispanomusulmana A València, l’ofici es desenvolupà durant els ss XV-XVII, sense arribar a constituir gremi d’una manera concreta A Barcelona, l’ofici és citat ja el 1316 El 1539 la ciutat concedí les ordinacions fundacionals Els guadamassilers formaven un petit gremi, unit amb els batifullers i els oripellers, en el si de la confraria dels esteves freners, fins que se'n separaren el 1600 Malgrat llur escàs nombre, es produïren algunes temptatives de separació durant els ss XVII i XVIII L’ofici es regia per successives ordinacions dels anys 1581, 1614, 1649 i 1714
Boscarla dels joncs
La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions Marcella Chinchilla La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a Mallorca i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina