Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Jaume Cascalls

Portalada dels Apòstols, obra de Jaume Cascalls, a la Seu Vella de Lleida
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Està documentat entre el 1341 i el 1377 Tingué residència a Barcelona i treballà, per encàrrec de Pere III de Catalunya-Aragó, primerament en l’obra d’unes imatges a Perpinyà 1345, i després, mentre visqué, en les sepultures reials de Poblet Aquest encàrrec 1349, compartit d’antuvi amb Aloi de Montbrai, comprenia els sepulcres del rei i de les reines Maria de Navarra i Elionor de Portugal, obrats a Beuda, transportats a Roses i, per mar, a Tarragona Després 1369-73 la comanda fou ampliada amb les imatges jacents de Jaume I i d’Alfons I, a més d’altres dels infants, així com les arcades damunt…
Publi Terenci Àfer
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166…
collar
Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc.
mawlà
Islamisme
A l’islam, mot aplicat indistintament a l’amo i al seu esclau, quan aquest havia assolit la condició jurídica de llibert.
Amb la manumissió per disposició testamentària o mitjançant un pagament determinat s’establia una relació de clientela, equiparable a la de consanguinitat natural Durant la dictadura militar d’Almansor els mawlà constituïren una aristocràcia burocràtica amirita que encapçalà, després, diverses taifes Mubārak i Muẓaffar a València, Labib a Tortosa, Ḫayrān, etc
silencier | silenciera
Història
Entre els romans, esclau encarregat de fer respectar el silenci i l’ordre a les cases senyorials i a la cort imperial.
Al palau de Constantí, n'hi havia trenta a les ordres de tres decurions
Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional
Art gòtic
De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents…
abdicació de l’estat civil
Dret romà
Renúncia de la condició d’home lliure per passar a la condició d’esclau (capitis deminutio) o del dret de ciutadania (capitis deminutio media).
ilota
Història
A l’antiga Esparta, esclau públic, adscrit a la terra que era atribuïda als ciutadans, sense que aquests hi tinguessin cap dret de propietat.
Els ilotes descendien, probablement, d’antics pobladors sotmesos pels doris Molt més nombrosos que els espartans, foren contínuament motiu d’inquietud a causa de les revoltes que protagonitzaren Messènia, 464 aC Tot alliberant els espartans del treball de la terra, contribuïren a fer-ne un exèrcit permanent Al s III aC, Cleòmenes oferí als ilotes la possibilitat de comprar llur llibertat i, al s II aC, foren alliberats per Nabis
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina