Resultats de la cerca

Situació Meitat oriental d’una torre cilíndrica que formava el centre d’aquest desaparegut castell EFS Al sud-est de la capital del municipi, en un esperó que domina la capçalera del barranc de la Cova, es localitza amagada en un bosquet la torre del castell de Vilalta L’indret és conegut com les Vilaltes Mapa 34-15 390 Situació 31TCG707113 Per a arribar-hi cal prendre la carretera B-100 que va de la Panadella a Sant Guim de Freixenet Al km 4, des de la Tallada, s’ha d’agafar una pista que surt en direcció est fins a arribar al cap d’uns 3 km a l’esperó, on es troba l’esmentada torre JRG-DRR-…

Membre del Club Excursionista de Gràcia, el 1963, juntament amb Jaume Mas, obrí la via Mas-Colomer a les Roques d’en Benet Horta de Sant Joan Formà part d’expedicions als monts de Kenya i Ruwenzori 1966 Dirigí la que el seu club feu a l’Alpamayo 1972 i dues més a l’esperó SW del Saraghrar 1975, 1977 Dirigí també l’expedició catalana al Dhaulagiri 1979 i formà part de les expedicions Ama Dablam 1981, Groenlàndia 1983, Hoggar 1985 i Tilicho 1987 L’any 1988 recuperà el GAME Grup d’Alta Muntanya Espanyol i l’EEAM Escola Espanyola d`Alta Muntanya, que havien caigut en l’oblit deu anys abans Fou…

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay Sagar 1990, el Shivling II i…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a Grenlàndia 1973 i de l’Expedició…

Situació Restes del castell, disperses entre els turons sobre el poble abandonat de Nabiners ECSA - A Villaró Les restes del castell són dalt dels dos turons que dominen el poble abandonat de Nabiners Mapa 34-11253 Situació 31TCG720861 Per a arribar-hi, cal prendre la pista que, des de la Palanca de la Seu, porta al torrent de Casanoves Allí, deixant a la dreta la Coma, cal agafar una pista forestal en molt mal estat que condueix fins al mas de la Font i Nabiners Abans d’arribar al poble surt un camí perdedor que s’enfila fins a la serra Història La notícia més antiga sobre el lloc i la vila…

Orquidàcies 1 Neòtia Neottia nidusavis a aspecte general x 1 b flor x 2 2 Orquis maculat Orchis maculata a aspecte general x 1 b flor x 2 3 Orchis militaris detall d’una flor x 3 hi ha un bon nombre d’orquídies que presenten un label de forma vagament antropomorfa 4 Seràpies Serapias cordigera detall de la inflorescència x 1,5 5 Abellera Ophrys sphegodes flor x 3 6 Esquema d’una flor d’orquis I bràctea de la flor II label IIl sèpal IV pètal V esperó VI ovari ínfer VII pollini retirat del ginostem 1 Esquema d’un ginostem I pollini II caudícula III bursícula IV retinacle V rostel VI…

Olla bitroncocònica de ceràmica reduïda trobada en el rebliment d’una sitja UE114 al jaciment de l’Aiguacuit ECSA - J Roig El jaciment de l’Aiguacuit es troba situat al S del nucli urbà de Terrassa, al Vallès Occidental Va ser objecte d’intervencions arqueològiques d’urgència entre el 1988 i el 1989 sota la direcció d’E Sánchez i entre el 1989 i el 1990 amb direcció d’E Barrasetas, A Martín i JM Palet Els materials són dipositats als magatzems del Museu de Terrassa-Castell Cartoixa de Vallparadís, i alguns d’aquests exposats a la seva sala d’arqueologia L’Aiguacuit és una villa romana amb una…

Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses anomenades…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans Ocshapalca, 1987, l’Argentina Cerro Torre, 1988, el Canadà Lotus Flower Tower, 1990, el Nepal Makalu, 1991, Xile…

El castell de l’Estada, conegut també amb el nom de “castell dels Moros”, és emplaçat aigua amunt del nucli de Senet i vora el molí de Senet, damunt d’un esperó rocós situat al bell mig del llit del riu 1 483 m L’accés es fa des de Senet per l’antic camí que puja al castell per la banda nord Presenta una torre i un recinte rectangulars La muralla envolta tota la superfície del monticle protegint l’entrada Es tracta d’una construcció baix-medieval, on s’observen els suports del bigam i espitlleres a dos nivells Tot i que no se’n troba cap esment anterior al 1300, el topònim suggereix la…