Resultats de la cerca

Fill de Josep Pascual i Vila Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1956 i es doctorà a la de Saragossa 1959 Completà la seva formació científica a la Universitat de Chicago 1961-62 i al CERN Fou membre de la Junta de Energía Nuclear a Madrid 1957-63 i catedràtic de física a la Universitat de València 1963-71 i a la de Barcelona 1971-2000 Es dedicà especialment a l’estudi dels constituents fonamentals de la matèria en el marc de disciplines com la mecànica quàntica o la teoria de partícules elementals Publicà nombrosos articles en revistes científiques d’arreu del món, i també alguns…

Inicià els estudis de física a la Universitat de Barcelona però els acabà a la Universitat de París Sud El 1966 s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, dins del qual dirigí primer la divisió de física teòrica de l’Institut de Física Nuclear IPN i després el Laboratori de Física Teòrica i Models Estadístics LPTMS, a la mateixa Universitat de París Sud Feu aportacions a la teoria del caos quàntic i les seves aplicacions a la física nuclear i mesoscòpica, que li van valer el premi Alexander von Humboldt 1992 i la Medalla Holweck de la Universitat de Darmstadt 1999

Llicenciat 1975 i doctor 1981 en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, ha estat becari del programa USIA del govern dels Estats Units i de l’OTAN, i ha fet estades de recerca a Alemanya DFVLR, els Estats Units Universitat de Califòrnia, Berkeley i el Canadà Universitat de Sherbrooke Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat de Girona, i posteriorment a la UAB, fou degà de la Facultat de Ciències d’aquesta universitat 1991-93, des d’on impulsà la titulació de ciències ambientals degà de la Facultat de Ciències Experimentals de la Universitat de…

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa associades amb…

Membre del CNRS Centre National de la Recherche Scientifique des del 1972 Inventor del bolòmetre luminiscent, la seva recerca ha estat interdisciplinària i s’ha dedicat a la física de partícules, l’astrofísica, la cosmologia, la física nuclear, la física de la matèria condensada i la química, tant des del punt de vista teòric com de l’experimental Sovint s’ha centrat en possibles violacions de la teoria de la relativitat El 1995 proposà l’existencia del superbradió, un tipus de preó amb matèria i energia positives i amb velocitats crítiques superluminals

Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya 1989 Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 2000, any que també rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària com a jove investigador Fou president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca ACER 2009-14 L’any 2002 fundà l’Institut de Ciències Fotòniques ICFO, que dirigeix des de la seva creació La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències fotòniques, sobretot…

El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents sistemes de càlcul,…

En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en el qual cas,…

Feu grans aportacions en el camp de l’astronomia i les matemàtiques Molt respectat pels seus contemporanis, fou professor de matemàtiques a la Universitat de Cambridge i presidí la Royal Society Pel que fa a les seves observacions sobre música, no arribà mai a publicar-les Es dedicà a estudiar les antigues teories gregues sobre la música, tant les de Pitàgores com d’altres antics filòsofs grecs Els resultats de les seves investigacions quedaren reunits en un quadern de disset fulls i a l’obra Of Music , tractat pràcticament desconegut fins al darrer quart del segle XX Newton fou un dels…

Es graduà a la Universitat de Saitama 1981 i més tard féu el doctorat a la de Tòquio 1986 El 1988 s'incorporà a l'Institut de Recerca dels Raigs Còsmics, on és professor des del 1999 és director del Centre per a l'Estudi dels Neutrins Còsmics d'aquest mateix Institut El 1998 detectà a l'observatori Super-Kamiokande l'oscillació de neutrins   associada al canvi d'aromes a partir de la collisió de raigs còsmics a l'atmosfera terrestre, cosa que el portà a concloure l'existència de massa en aquestes partícules Per aquesta descoberta rebé el premi Nobel de física el 2015, que compartí amb Arthur…