Resultats de la cerca

El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor,…

El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe , i fins a la seva mort n'escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes foren Terres maleïdes 1911, adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquit de tenda 1923, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927, Rialles del voler 1928, localitzada durant les Germanies, Cels de novençà, Per la fam d’heretar, Una ajuda, Voleu llum , etc Destacà també com a autor de llibrets de falla més de 60 i de miracles de Sant Vicent

Fill de Francesc Nello i Ventosa Estudià amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i des del 1971 és professor de l’Institut del Teatre Dirigí muntatges a la Universitat de Barcelona, i Tassarba , d’Enric Morera, al Liceu de Barcelona 1966 D’altres muntatges seus, en català o en castellà, són sobre obres de Plaute, Molière, Valle-Inclán, Falla i Beaumarchais El 1966 creà el grup L’Òliba i el Grup de Teatre Independent Ha publicat La pell de magrana i set contes més 1958 Collabora com a guionista i realitzador a la televisió

Fou deixeble del mestre Gracià Tarragó al Conservatori del Liceu El 1976 ingressà al Quartet Tarragó, formació dissolta el 1988, i a partir del 1989 fou professor de guitarra del Conservatori del Liceu Entre el 1993 i el 1999 dirigí el centre Torrent s’ha distingit sobretot per les seves composicions per a guitarra, entre les quals cal destacar nombroses sonates, suites i 24 Fantasies romàntiques en quatre volums D’altra banda, la seva transcripció per a guitarra de les Siete canciones populares españolas , de M de Falla, és molt apreciadaTambé ha escrit música de cambra i…

Estudià piano i teoria al Conservatori de Madrid 1928-30 i composició amb Manuel de Falla i Rodolfo Halffter Compaginà els estudis musicals amb la collaboració en el diari madrileny "El Sol" El 1939 emigrà a Santiago de Xile, on treballà al Conservatorio Nacional i a l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile Fundà 1945 i edità la "Revista musical chilena" Fou director de l’Instituto de Investigaciones Musicales des de la seva fundació el 1947 Publicà articles per a "El Mercurio", nombrosos assaigs sobre la música xilena del segle XX i el llibre La creación…

De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking 1962, de NRay, i de The Fall of the Roman Empire 1964, d’AMann Fou un dels promotors de la creació de la…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda 1950, dues…

Hi ha indicadors de totes les escales, des de macroscòpiques fins a microscòpiques, cas que fa necessari l’ús del microscopi petrogràfic per al seu reconeixement Entre els indicadors més utilitzats cal destacar les estries amb graons mineralitzats en les falles fràgils, i les foliacions obliqües i cristalls asimètrics en les zones de cisallament dúctil

Hom els empra sovint per a determinar el sentit del moviment

Inicià els seus estudis al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires amb María Esther Moro, i després els perfeccionà amb Edward Witsenburg al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam Fou solista en concerts oferts a Amèrica del Sud i Europa Espanya, França i Holanda Posteriorment actuà amb l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, la National Arts Centre d’Ottawa Canadà i la Ciutat de Granada Ha realitzat una important tasca docent amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya Des del 1987 és solista d’arpa…