Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
coneixement
Filosofia
Funció i acte intel·lectuals, mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix com a tal en reconèixer-lo com a realitat en si.
Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà ha estat una…
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Erasmista.
Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut,…
André Marie de Chénier
Literatura francesa
Poeta francès.
Conegué a fons les lletres gregues i visqué una vida lliure Viatjà per Europa Fou secretari d’ambaixada a Londres Al començament de la Revolució Francesa tornà a París, illusionat amb les noves idees, però aviat denuncià els excessos revolucionaris, en particular en el “Journal de Paris”, que ell havia creat juntament amb uns amics Perseguit i finalment detingut, a la presó retocà les seves obres i escriví La jeune captive i els Iambes Fou condemnat a mort i guillotinat En vida, publicà únicament poemes solts, i el 1819 Henri de Latouche li edità l’obra, avui encara incompleta Chénier…
Gary Hill
Art
Artista nord-americà.
Durant els anys setanta realitzà performances multimèdia en les quals treballava amb música, dansa i vídeo La seva obra neix de la confluència de dos àmbits les arts plàstiques i els texts literaris i filosòfics Inicialment manipulava materials i sons L’any 1993 presentà una gran exposició retrospectiva de la seva obra al Centre Georges Pompidou de París, en la qual es mostraven les seves installacions, les bandes de vídeo i els texts que formen part del seu treball, que es projecta als murs de la sala que envolta l’espectador, o bé a través de projectors que mediatitzen la…
Joaquín de Traggia y Urribarri
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador aragonès.
Religiós escolapi Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila allà es doctorà en teologia 1770, estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771 De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes històrics,…
sincretisme
Filosofia
Religió
Tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana
Francesc Espinet i Burunat
Historiografia catalana
Historiador.
Ha treballat en el món editorial i com a professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, en les llicenciatures d’història i periodisme Bona part de la seva obra ha estat dedicada a aspectes culturals, fonamentalment al naixement de la societat de comunicació de massa a la Catalunya contemporània, amb especial atenció al seu reflex en la literatura egodocumental Més recentment ha estudiat el món arabomusulmà i la seva relació amb els Països Catalans Entre les seves obres destaquen Teoria dels egodocuments La literatura del jo i la història 1994 i Notícia, imatge,…
Roman Palester
Música
Compositor polonès.
Estudià piano a l’Institut de Música de Cracòvia 1919-21 i al Conservatori de L’viv 1921-25 El 1928 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on estudià teoria musical i composició amb K Sikorski Durant la dècada del 1930 escriví música per al teatre i el cinema L’any 1945 obtingué la plaça de professor de composició al Conservatori de Cracòvia El 1948 es traslladà a París, on es guanyà la vida com a compositor i crític musical Del 1952 al 1972 dirigí el departament cultural de la secció polonesa de Ràdio Europa Lliure a Munic i des d’aquest càrrec fou el responsable de nombrosos programes…
Jean-Claude Eloy
Música
Compositor francès.
Rebé la seva formació musical al Conservatori de Música de París en les disciplines de piano, música de cambra, harmonia, contrapunt i composició, aquesta darrera amb D Milhaud El 1957 assistí als Cursos Internacionals d’Estiu per a la Nova Música de Darmstadt i tres anys més tard, el 1961, anà a ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia de Música de Basilea sota el mestratge de P Boulez Les seves primeres obres, fins al principi dels anys seixanta, com ara les obres de cambra Étude III 1962, Équivalences 1963 i Polychronies I-II 1964, mostren influències de Boulez i també reminiscències…
vegetarianisme
Dietètica
Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal.
Algunes doctrines vegetarianes lactoovovegetarianisme prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals la llet i derivats, els ous Altres vegetalisme prescindeixen totalment de qualsevol producte animal excepte, de vegades, la mel Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina