Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
Alois Riehl
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft ‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87, Beiträge zur Logik ‘Contribucions a la lògica’, 1892 i els estudis sobre Lessing 1882, Nietzsche 1897, GBruno 1900…
Hermann Ulrici
Filosofia
Filòsof i crític alemany.
Professor a les universitats de Berlín 1833-34 i de Halle 1834-84, dirigí la Zeitschrift für Philosophie und philosophische Kritik 1847-79 En la seva filosofia teista i pietista, pròxima a la de JHFichte, s’oposà al hegelianisme i al darwinisme La seva crítica literària s’ocupa, sobretot, de la figura de Shakespeare Entre les seves obres destaquen Das Grundprinzip der Philosophie ‘El principi fonamental de la filosofia’, 1845-46, Glauben und Wissen ‘Fe i coneixement’, 1858 i Abhandlungen zur Kunstgeschichte als angewandter Ästhetik ‘Contribució a la història de l’art com a estètica aplicada…
Rolf Reinhardt
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de W Fortner El 1945 inicià la seva carrera com a director orquestral a Stuttgart i posteriorment passà a Darmstadt Fou convidat a dirigir diverses produccions al Festival de Bayreuth en 1957-58, i aquest darrer any rebé el nomenament de director general de música del Pfalztheater de Kaiserslautern Alternà aquesta tasca i la direcció del Teatre de Trier També dugué a terme una destacada carrera docent com a professor de direcció a la Hochschüle für Musik de Frankfurt, on exercí a partir del 1968 Participà igualment en les activitats del…
Robert Riefling

Robert Riefling
© Ketil3
Música
Pianista noruec.
Fou un dels més importants defensors de la música pianística nòrdica contemporània i un dels pianistes més destacats del seu país Després d’estudiar a Hannover i Berlín, es perfeccionà a la Hochschule für Musik de Stuttgart sota el mestratge de Wilhelm Kempff El seu debut tingué lloc a Oslo el 1925 Dugué a terme una important trajectòria concertística centrada en gran part en la música contemporània nòrdica Cal destacar, en aquest sentit, les estrenes de nombroses obres de compositors com ara Klaus Egge o Harald Sæverud Entre el 1967 i el 1973 fou professor del Conservatori de Copenhaguen, i…
Egon Wellesz
Música
Musicòleg i compositor austríac.
Fou deixeble de Schönberg Professor a Viena des del 1929, el 1939 es traslladà a la Gran Bretanya i el 1945 fou nomenat professor a Oxford Compongué 9 simfonies 1945-71, algunes òperes, ballets i música de cambra i per a orquestra El seu nom, però, va lligat sobretot al camp de la musicologia bizantina Escriví Byzantinische Musik 1927, Trésor de musique byzantine 1936, Eastern Elements in Western Chants 1947, A History of Byzantine Music and Hymnography 1949, etc Fou un dels fundadors i directors dels Monumenta Musicae Byzantinae , en els quals publicà Die Hymnen des Sticherarium für…
Franz Joseph Strauss
Història
Polític bavarès.
Fundador i principal dirigent de la Christlich-Soziale Union CSU Fou diputat del Landtag 1949-78 i portaveu del grup parlamentari CDU/CSU 1963-66 També ha estat ministre del govern federal en nombroses ocasions d’afers especials, 1953 d’afers atòmics, 1955 de defensa, 1956-62 de finances, 1966-69 i fou ministre-president del govern de Baviera des del 1978 En la seva etapa com a ministre de defensa, reorganitzà i modernitzà l’exèrcit alemany occidental La seva política fou sempre caracteritzada per una rígida posició anticomunista Entre d’altres obres, publicà Deutschland, Deine Zukunft 1975,…
Ernst Moritz Arndt
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit ‘Esperit del temps’, 1806-18 i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche ‘Cançons per a alemanys’, 1813 el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat 1821-40 pel seu liberalisme Membre del primer parlament alemany 1848, es retirà de la…
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I,…
Marga Höffgen
Música
Contralt alemanya.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín El 1953 cantà a Viena, sota les ordres de Herbert von Karajan, la Passió segons sant Mateu de JS Bach Destacà en el repertori d’oratori i lied i en les òperes de Richard Wagner, especialment com a Erda — L’or del Rin —, paper que interpretà al Covent Garden de Londres el 1959, i com a la primera Norna El capvespre dels déus des del 1964 al Festival de Bayreuth Participà, entre d’altres, en representacions d’òperes de Wagner també a l’Òpera de Viena i al Teatro Colón de Buenos Aires D’entre els seus enregistraments destaquen les versions de…
Walther Siegmund-Schultze
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a la Universitat de Breslau 1935-39, on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940 Fou professor des del 1949 i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951 Presidí la Societat Georg Friedrich Händel 1989-91 i edità les Edicions de Händel 1957 i l'"Anuari de Händel" 1955-90 Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung Societat per a la Investigació Musical el 1968 La seva recerca era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina