Resultats de la cerca

Estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i amplià la seva formació amb la soprano alemanya Lotte Lehmann El 1954 debutà a Los Angeles amb La núvia venuda , de B Smetana, i doblà l’actriu Dorothy Dandridge en el film musical Carmen Jones , d’Otto Preminger El 1960 es presentà amb gran èxit a San Francisco i quatre anys després ho feu al Covent Garden Especialitzada en els papers de mezzosoprano de coloratura , destacà en òperes de G F Händel, ChW Gluck i, sobretot, de G Rossini i V Bellini Cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1970 i, posteriorment, als…

Estudià música a Berlín, on debutà com a tenor en el paper de David d' Els mestres cantaires de Nuremberg a la Komische Oper Posteriorment actuà amb gran èxit a Hamburg, Viena, Munic, Houston, Amsterdam, París i Düsseldorf, ja com a contratenor Ha estat l’intèrpret dels papers titulars d’òperes de GF Händel Giustino , Juli Cèsar , MP Musorgskij el Fiodor de Borís Godunov , Johann Strauss Orlofsky a El ratpenat i B Britten Oberon a El somni d’una nit d’estiu El 1989 interpretà el paper d’Orfeo ChW Gluck al Covent Garden de Londres en una producció de la Komische Oper Dos anys…

Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del rei de…

Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove a deu anys compongué un Motet à grand choeur , i a dotze, una missa solemne El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses motets, misses, concerts espirituals També fou famós per L’union de l’Amour et des arts 1773, una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París Més tard viatjà a Itàlia a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala, passà una…

Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i Antigona 1772-,…

Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades Aquesta llegenda ha…

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E…

És autor d’assaigs brillants com Literatur für Zeitgenossen ‘Literatura per a contemporanis’, 1966, Aussichten des Romans ‘Perspectives de la novella’, 1968, Die Verdrängte Phantasie ‘La imaginació reprimida’, 1972, i de novelles com Der Löwengarten ‘El jardí dels lleons’, 1961, Hausmusik Ein deutsches Familienalbum ‘Vetllades musicals Un àlbum alemany de família’, 1962 i  Panzer-kreuzer Ptjomkin ‘El cuirassat Potiomkin’, 1967 Les dues últimes obres reflecteixen de forma crítica la societat alemanya del moment en relació amb el seu passat feixista També escriví teatre Jettchen Geberts…

Estudià a Tarbes amb Bernard Baillour Malgrat els seus inicis com a baríton, prosseguí la carrera com a tenor a Tarba Gascunya i el 1954 i el 1955 guanyà els concursos de cant de Canes i Tolosa, respectivament El 1958 ingressà a l’Òpera de París, on interpretà papers breus, fins que el 1960 actuà en La damnation de Faust , de Berlioz Després hi interpretà els papers principals d’òperes de Gluck, Puccini, Verdi, Gounod i Musorgskij, entre d’altres El 1971 actuà amb l’ Aïda a Verona amb motiu del centenari de l’estrena de l’òpera, i més tard debutà a l’Òpera de Viena en el paper…

Una de les sopranos més apreciades del Classicisme i del primer Romanticisme, fou admirada per J Haydn, que elogià la seva veu Estudià a Viena, on tingué com a mestre A Salieri, entre d’altres Debutà el 1803 amb una òpera escrita per FX Süssmayr, Der Spiegel von Arkadien El nom de Milder-Hauptmann està vinculat amb l’òpera de L van Beethoven Fidelio , de la qual el 1805 interpretà el paper de Leonora Fou ella mateixa qui, posteriorment, per tal de fer l’obra més cantable, convencé Beethoven perquè hi introduís diversos canvis, els quals foren incorporats a la nova versió que el…