Resultats de la cerca
Es mostren 2348 resultats
índex
Índex antropomètrics més importants
©
Antropologia
Relació antropomètrica feta entre dues magnituds del cos humà.
És emprada en els estudis antropomètrics Els índexs emprats amb més freqüència són l' índex cefàlic , consistent a dividir l’amplada del cap per la seva llargada, l' índex facial , que hom obté dividint l’amplada per la llargada de la cara, i l' índex nasal , en què hom duu a terme la mateixa operació entre l’amplada i la llargada del nas En tots tres casos el quocient obtingut és multiplicat per 100 Hom situa els valors d’aquests índexs en una classificació de cadascun d’aquests trets antropomètrics, característics de les diverses subraces o tipus humans Així, un índex cefàlic de menys de 75…
feticidi
Mort violenta donada a un fetus humà (avortament infanticidi).
androcèfal
Art
Monstre que té cos d’animal i cap humà.
Són d’aquest tipus les sirenes, les esfinxs i d’altres foren molt corrents en les arts de l’Orient Mitjà i en la mitologia grega, i enllaçades, segons sembla, a ritus funeraris, foren incorporades a l’art ibèric Agost, Villacarrillo, Balazote Apareixen a la iconografia romànica catalana, en capitells i en pintura
Martí I de Catalunya-Aragó
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96), dit l’Humà.
Vida i obra Rei d’Aragó des del 1396, fill segon de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília A la mort del seu germà Joan I es trobava a Sicília, on havia anat a sufocar una revolta En aquella circumstància el duc de Montblanc instà el poeta Guillem de Masdovelles a compondre un sirventès sobre el setge de Catània Senyor mot naut l’autrier me ffes demanda De caràcter conciliador —aspecte que li reconeix Anselm Turmeda a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques 1398—, el rei resolgué sense traumes el greu problema que significà el procés obert contra els curials del seu germà, i en…
ventricle
Els ventricles del cor humà: 1, vena cava superior; 2, aorta; 3, vena pulmonar dreta; 4, vena pulmonar esquerra; 5, aurícula esquerra; 6 i 7; vàlvula mitral (6, valva externa; 7, valva interna); 8, fibres musculars dels ventricles; 9, ventricle esquerre; 10, septe interventricular; 11, ventricle dret; 12, 13 i 14, vàlvula tricúspide (12, valva posterior; 13, valva anterior; 14, valva mitjana); 15, aurícula dreta
© fototeca.cat
Anatomia animal
Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
úter
Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter de la dona…
testicle
Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
aparell excretor
Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…
ètica
Filosofia
Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més…