Resultats de la cerca
Es mostren 2343 resultats
carn
Cristianisme
El cos humà com a seu de la concupiscència.
La Bíblia, i sobretot Pau, veu en la carn aquella realitat precristiana de l’home que és seu del pecat i de totes les resistències a l’Esperit de Déu per això el cristianisme considera la carn com un dels tres enemics de l’ànima que el cristià pot vèncer en virtut de la força rebuda en el baptisme
índex
Índex antropomètrics més importants
©
Antropologia
Relació antropomètrica feta entre dues magnituds del cos humà.
És emprada en els estudis antropomètrics Els índexs emprats amb més freqüència són l' índex cefàlic , consistent a dividir l’amplada del cap per la seva llargada, l' índex facial , que hom obté dividint l’amplada per la llargada de la cara, i l' índex nasal , en què hom duu a terme la mateixa operació entre l’amplada i la llargada del nas En tots tres casos el quocient obtingut és multiplicat per 100 Hom situa els valors d’aquests índexs en una classificació de cadascun d’aquests trets antropomètrics, característics de les diverses subraces o tipus humans Així, un índex cefàlic de menys de 75…
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels…
ètica
Filosofia
Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més…
modulor
Arquitectura
Escala de proporcions arquitectòniques calculada per Le Corbusier i els seus col·laboradors.
Pren com a base dues sèries trobades mitjançant el nombre d’or i les proporcions humanes Les dimensions base són 216 cm, corresponents a l’ésser humà amb un braç alçat, i la seva meitat de 108 cm cal tenir present que l’alçada admesa per a l’esser humà és de 175 cm
aparell excretor
Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…
ventricle
Els ventricles del cor humà: 1, vena cava superior; 2, aorta; 3, vena pulmonar dreta; 4, vena pulmonar esquerra; 5, aurícula esquerra; 6 i 7; vàlvula mitral (6, valva externa; 7, valva interna); 8, fibres musculars dels ventricles; 9, ventricle esquerre; 10, septe interventricular; 11, ventricle dret; 12, 13 i 14, vàlvula tricúspide (12, valva posterior; 13, valva anterior; 14, valva mitjana); 15, aurícula dreta
© fototeca.cat
Anatomia animal
Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
úter
Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter de la dona…
testicle
Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
inspiració
Bíblia
Acció d’inspirar Déu els autors dels llibres bíblics.
Els problemes plantejats per aquest concepte han fet que hagi estat, i sigui, entès teològicament de molt diverses maneres És, però, distint dels conceptes de revelació i d'inerrància o infallibilitat La posició catòlica tradicional afirma que la inspiració afecta tots els llibres considerats canònics, bé que només en llur redacció original, i que l’influx de Déu mou l’autor humà i el dirigeix, sense tanmateix menyscabar-ne la llibertat, en el procés i el resultat total de l’elaboració del llibre, de manera que aquest és l’expressió genuïna i exempta d’error de la doctrina…