Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
jardí anglès

Jardí d’un College de Cambridge, Anglaterra
© Corel - Paul LaBarge
Jardineria
Botànica
Jardí obert, amb prats amplis i boscs d’aspecte natural, que imita la natura i els paisatges de l’Europa humida.
També rep el nom de jardí de paisatge
parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Vista del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
© C.I.C-Moià
Àrea humida de l’Alt Empordà declarada paratge d’interès natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983.
Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries
simbomba
Simbomba de llautó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de membrana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a un pal en contacte amb una membrana Consta d’un recipient de terra cuita -test, gerro, catúfol-, llautó, fusta, etc, que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central de dita membrana Aquesta membrana es posa en vibració en fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida És un instrument de so indeterminat, una mica ronc i penetrant, i s’ha utilitzat tradicionalment en l’acompanyament de cants populars, de ronda o carnaval, i actualment, sobretot, en les reunions…
herpes
Patologia humana
Inflamació de la pell causada per un virus d’ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
És la més freqüent de les afeccions cutànies virals L' herpes simple o labial anomenat popularment pansa , apareix a la regió perioral com un eritema que successivament esdevé màcula, pàpula i vesícula, i que després s’asseca formant crosta sorgeix després de febrades, durant la menstruació o per indigestions L' herpes zòster , o zona , és imputable al mateix virus que la varicella i causa un dolor intensíssim afecta un o més ganglis de les arrels nervioses espinals i es tradueix en una erupció cutània vesicular que segueix el trajecte del tronc nerviós que correspon al glangli envaït L'…
cataplasma
Farmàcia
Composició mucilaginosa capaç de retenir una gran quantitat de calor humida, interposada entre dues gases, que hom aplica directament sobre la pell.
Té acció emollient, calmant i antiflogística Antigament eren fets de pa, farina, segó, etc, i principalment, de farina de llinosa
bauxita
bauxita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca que resulta de la meteorització dels feldespats i feldespatoides sota unes condicions ambientals càlides i humides.
Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats sodi, potassi, magnesi, calci puja a la superfície per capillaritat i s’evapora D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de titani En realitat, és una…
clima mediterrani

Àrees del món amb clima mediterrani que comparteixen les característiques del bioma
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, car es dóna a les costes occidentals dels continents, entre 30° i 45° de latitud, sense ésser zonal.
És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de…
nemertins
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics caracteritzats bàsicament per la possessió d’una trompa o probòscide retràctil i de longitud més o menys igual a la de la resta del cos de l’animal.
Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és…
Galápagos

Galápagos L’arc de Darwin, situat prop de la illa homònima
© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos
Arxipèlag
Arxipèlag i província de l’Equador, al Pacífic, a 1.000 km del país.
La capital és Puerto Baquerizo Moreno, que a mitjan primera dècada del segle XXI tenia uns 5000 h, població inferior a la de Puerto Ayora més de 10000 h, el nucli més poblat Consta de tretze illes la principal és la Isabela, només quatre de les quals són habitades, i de disset illots, d’origen volcànic El clima és temperat, a causa del corrent de Humboldt La temperatura oscilla entre els 20°C i els 30°C té una estació seca i una d’humida Manca de rius permanents La pesca i, sobretot, el turisme, són els principals recursos econòmics La flora, i sobretot la fauna, hi tenen un gran interès,…
Catalunya Vella
Geografia històrica
Part de Catalunya entre la serra de l’Albera, al N, el massís de Garraf, al S, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l’Anoia i del Segre, a l’W (tanmateix, el Llobregat era indicat, per simplificació, com a límit occidental).
Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom des del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina