Resultats de la cerca

Té per finalitat d’evangelitzar els pobres, especialment pagesos, fundar i dirigir seminaris, associacions sacerdotals, missions estrangeres, exercicis espirituals i direcció de les filles de la caritat filla de la caritat Té actualment 19 províncies a Amèrica, 18 a Europa, 5 a Àsia, 4 a Àfrica i 1 a Oceania, amb un total de 4348 membres A part un intent, frustrat, d’introduir la congregació a Barcelona el 1664, encara en vida del fundador, aquesta no hi fou establerta fins el 1704, que l’ardiaca Francesc Senjust i Pagès cridà quatre paüls d’Itàlia i constituí la primera comunitat a casa seva…

Nebot d’ Oscar Wilde i germà del poeta, anarquista i boxejador Arthur Cravan, passà la seva infància i adolescència a Anglaterra i a Suïssa Entre el 1901 i el 1906 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Ginebra Tres anys després es desplaçà a Alemanya, on visqué l’esplendor expressionista i on conegué la que fou la seva companya, la pintora Olga Sacharoff Tots dos marxaren a París cap al 1912 i formaren part activa del cercle d’artistes que es reunia al voltant de l’ atelier de la pintora russa d’avantguarda Marie Vassilieff Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Sacharoff i Lloyd fugiren…

Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja Féu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de Marià Carreres Féu després collaboracions amb Joan Ballester i Ayguals d’Izco Repintaren la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia l’any 1856 feren decoracions per al Teatre del Circ Barcelonès El mateix any anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic Entrà al taller dels eminents Cambon i Thierry A la fi del 1868 o començament del 1869…

El 1957 emigrà clandestinament a Occident Installat el 1958 a París, hi conegué Jeanne-Claude Denat de Guillebon Casablanca, Marroc 13 de juny de 1935 ‒ Nova York, 18 de novembre de 2009, que es convertiria en la seva sòcia artística fins a la mort i amb la qual signà tota l’obra com Christo i Jeanne-Claude El 1964 s’installaren a Nova York Les primeres obres amb les quals cridaren l’atenció foren els conjunts de barrils apilats, com l’anomenat “teló d’acer” que bloquejava completament un carrer de París Després de diverses installacions fetes amb la mateixa fórmula, començaren les obres que…

El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30 telers El 1844…

Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes Fou fundada el 1163 a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’installaren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca El 1228 ja era…

Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…

El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…

L’any 1025 fou celebrat a Claret un solemne judici per l’adjudicació del seu castell Els contrincants eren tres germans que l’havien heretat del seu pare En el testament d’Arnulf, datat el 23 de juliol de 1040, aquest deixa, entre altres béns, els alous d’Oliola i de Solsona i el castell de Claret a sa muller Ponça i a llurs fills, sota la protecció i tutela d’Hug Bernat Tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1139, en el qual Bernat de Claret dóna a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret i dels homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que…

Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…