Resultats de la cerca
Es mostren 704 resultats
Johannes Heugel
Música
Compositor alemany.
Sovint ha estat identificat amb Johannes Heygel ex Teckendorf, nascut a Deggendorf, però no hi ha cap prova que avali aquesta identificació Es formà a la Universitat de Leipzig Probablement fou deixeble de Thomas Sporer a Estrasburg Vers el 1535 entrà al servei de la cort de Kassel i arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella el 1547 Estigué actiu a Kassel durant prop de cinquanta anys, fins al moment de la seva mort En aquesta ciutat es conserven més de 500 composicions seves copiades en una dotzena de manuscrits pel mateix Heugel, juntament amb obres d’altres autors La major part de la…
Loïs Alibèrt
Lingüística i sociolingüística
Filòleg occità.
Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida …
Els odontocets fisetèrids
Els odontocets són cetacis que es distingeixen de la resta perquè tenen dents N’hi ha algunes espècies, però, en les quals aquestes dents no apareixen fins que l’animal no arriba a la maduresa sexual o s’hi troba proper També és freqüent, en les femelles d’algunes espècies, que, fins i tot en els exemplars adults, les dents no arribin a sortir En els odontocets actuals, totes les dents tenen la mateixa forma són homodonts, tenen només una arrel i si es trenquen o cauen no són reemplaçades per altres de noves A diferència dels misticets, que posseeixen un espiracle amb dos…
Peter Richard Huttenlocher
Biologia
Neuròleg nord-americà d’origen alemany.
A divuit anys s’establí als Estats Units, el 1954 es graduà a la Universitat de Buffalo i posteriorment 1957 a la Universitat de Harvard Collaborà amb Eric Kandel , pioner de la neurobiologia i premi Nobel de medicina 2000 al National Institute of Health Després d’uns quants anys a la Universitat de Yale, des del 1974 desenvolupà tota la seva carrera científica i docent a la Universitat de Chicago La seva aportació principal és la demostració empírica de la gran activitat sinàptica connexions neuronals durant els primers anys de vida i el seu gradual alentiment i declivi amb la maduresa…
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser ingerits per l’…
farinera borda

Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi…
Isaac Vermei i Hermes
Pintura d’Isaac Vermei i Hermes a la capella del santíssim de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor renaixentista d’origen nòrdic.
Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es traslladà a…
Alun Hoddinott
Música
Compositor gal·lès.
Estudià a Cardiff i amb el compositor i pianista australià Arthur Benjamin Treballà al Welsh College of Music and Drama des del 1951, i a partir del 1959, al Cardiff University College El 1967 fundà el Cardiff Festival of Twentieth-Century Music Rebé nombrosos premis i fou membre de la Royal Academy of Music Principal autor de la música gallesa contemporània, durant la seva joventut mostrà una preferència per la música instrumental o orquestral, però en l’obra de maduresa predomina la música vocal i coral Les composicions per a piano també són molt presents al llarg de tota la…
,
Duccio di Buoninsegna
Mare de Déu i Nen , de Duccio di Buoninsegna
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià, documentat a Siena a partir del 1278.
Format en l’estil d’influència bizantina —anomenat maniera greca —, dins l’òrbita de Cimabue , tanmateix les seves obres de maduresa suposen, en primer lloc, l’intent de trencament amb els models bizantins i el pas cap a un art més realista —intent que culminà amb els Lorenzetti, a l’escola senesa, i amb Giotto, a la florentina—, per la qual cosa pot ésser considerat un precedent del Renaixement i, en segon lloc, la influència que la seva producció tingué a Europa en la formació de l’estil anomenat italogòtic , en una de les seves dues versions, i que, juntament amb Simone…
Jane Austen

Jean Austen
© University of Texas Libraries
Literatura anglesa
Cristianisme
Novel·lista anglesa, filla d’un pastor protestant.
Visqué en una zona rural del sud d’Anglaterra, la qual és reflectida en les seves obres d’una manera detallada i amb acostament a la realitat A les primeres novelles, com Sense and Sensibility ‘Seny i sentiment’, 1811 i Northanger Abbey ‘L’abadia de Northanger’, publicada pòstumament el 1817, s’oposà a les modes literàries Malgrat el talent literari, la senzillesa d’expressió, l’humor i l’agudesa psicològica, no arribà a triomfar en vida com a escriptora la seva valoració fou sobretot pòstuma En les obres de maduresa, Pride and Prejudice ‘Orgull i prejudici’, 1813, Emma 1815 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina