Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Paracels
Química
Nom amb què és conegut Theophrastus Hohenheim, metge i alquimista suís.
Fill de metge, format a diverses universitats Viena, Ferrara, etc , exercí la medicina d’una manera gairebé sempre ambulant, amb escassos períodes d’estabilitat Basilea, 1527-28 Sankt Gallen, 1531-33 Villach, 1538-39 Salzburg, 1540-41 La major part de la seva obra escrita, que revela pregones discordances amb la medicina hipocràtica i galènica, fou publicada pòstumament A les seves obres Paramirum i Paragranum exposà els fonaments d’una nova cosmologia tant el macrocosmos univers com el microcosmos l’home són formats per '' sulphur ', '' mercurius ' i '' sal ', ordenats dinàmicament gràcies a…
Santa Creu de Vallmanya (Alcarràs)
Art romànic
El lloc de Vallmanya és situat al sector més occidental del terme municipal d’Alcarràs, al marge esquerre de la vall del Cinca Es desconeix l’origen d’aquest indret, encara que el topònim sembla referir-se més a un espai geogràfic que a un nucli d’hàbitat La colonització d’aquest lloc fou molt primerenca, atès que l’“ ecclesiam de Valle magna ” ja apareix esmentada l’any 1168 en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis De fet, aquest document afegeix que la dita església estava integrada dins la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida L’any 1228 el bisbe Berenguer d’Erill fundà…
Joan I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i duc de Normandia (1199-1216), senyor d’Irlanda (1177) i comte de Mortain (1189), cinquè fill d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània.
Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i…
Joan Salaia
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg.
Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…
,
Nichita Stǎnescu
Literatura
Poeta romanès.
Estudià llengua i literatura romaneses a la Universitat de Bucarest Collaborador de revistes literàries Gazeta Literară , România Literară , Luceafărul , publicà el seu primer poemari el 1960, Sensul iubirii ‘El sentit de l’amor’, que obtingué un gran ressò La seva obra poètica empra transgressores innovacions estilístiques per a donar una veu essencialment dramàtica a preocupacions còsmiques i existencials Entre els seus reculls hi ha també O viziune a sentimentelor ‘Una visió dels sentiments’, 1964, Dreptul la timp ‘Dret al temps’, 1965, Oul şi sfera ‘L’ou i l’esfera’, 1967, Necuvintele '…
Gerhard Rohlfs
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Deixeble de Heinrich Morf, ha estat professor a les universitats de Tübingen i Munic Essencialment lexicògraf i collaborador destacat del Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz de KJaberg i JJud, s’especialitzà en els dialectes de la Itàlia meridional Griechen und Romanen in Unteritalien 1924, Etymologysches Wörterbuch der unteritalienischen Gräzität 1930, Dizionario dialettale delle tre Calabrie 1932-39, Scavi linguistici nella Magna Grecia 1938, Historische Grammatik der unteritalienischen Gräzität 1950-54, Vocabolario dei dialetti salentini 1956 i la síntesi…
Athanasius Kircher
Música
Historiador, filòsof, teòleg i teòric de la música alemany.
Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al Collegio Romano…
orfisme
Religions de Grècia i Roma
Moviment religiós d’iniciació que sorgí a Grècia a l’època arcaica i que florí, particularment, durant els s. VI i V aC.
Relacionat amb la mítica figura d’Orfeu, mai no arribà a avantatjar la religió nacional dels grecs, però n'influí notablement l’espiritualitat Pitàgores, Plató, etc Es desenvolupà d’una manera molt considerable a la Magna Grècia i a Creta i, enfront de la religió pública dels grecs, aportà una concepció diferent de les relacions entre l’home i la divinitat Afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos σῶμα σῆμα També sostingué que la vida era una condició impura, de la qual l’ànima, a través de successives reencarnacions…
Enric III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1217-72).
Durant la seva minoritat 1216-27, en què regnà sota la tutela de William Marshal, comte de Pembroke, i de Hubert de Burgh, França intentà d’apoderar-se d’Anglaterra, però no hi reeixí Enric fracassà en l’intent de recuperar les possessions que la corona anglesa havia tingut a França, de les quals només pogué conservar, pel tractat de París 1259, la part litoral de Gascunya En política interna es trobà amb la forta oposició que la noblesa presentà al caràcter absolut i centralista que la monarquia anava prenent Per les Provisions d’Oxford 1258 es veié obligat a reconèixer els drets dels nobles…
Antoni Vives i Escudero
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueologia
Arabista, numismàtic i arqueòleg.
Fill de menorquins, es formà a Maó Residí a l’Havana, i després es graduà a l’Escuela Superior de Diplomática de Madrid Ajudant de Francisco Codera, el 1893 començà a publicar sobre temes d’arqueologia islàmica Collaborà en el Catálogo histórico-descriptivo de la Real Armería de Madrid 1898 i féu l' Inventario de las monedas arábigo-españolas del Museo Arqueológico Nacional i l’obra bàsica Monedas en las dinastías arábigo-españolas 1893 Publicà també, entre altres obres i treballs, Medallas de la casa de Borbón, de don Amadeo I, del gobierno provisional y de la República Española 1916 i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina