Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular Pertany al grup dels sorosilicats Presenta quasi sempre estries a les cares, segons la direcció de l’eix c Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro El color generalment és negre o verd, bé que es poden presentar moltes varietats de color rosat i blau, i també és freqüent que presenti diverses coloracions situades concèntricament La varietat de color blau d’indi és anomenada indicolita La composició química de les turmalines és…

Cristallitza en el sistema ròmbic, es troba gairebé sempre informe i disseminada té fractura conoidal i color gris Té duresa 5, i pes específic 3,7

Mineral que es presenta en cristalls monoclínics pseudohexagonals, de color blanc i lluïssor vítria Procedeix de la dissolució de la carnallita i és molt deliqüescent

Mineral que cristallitza en el sitema monoclínic, la forma dels cristalls del qual és prismàtica, amb la secció recta quadrada També es presenta en forma granular o en masses Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,5, que augmenta amb el contingut en ferro És incolor o blanc en les varietats que no contenen ferro normalment és de color verd fosc Forma, conjuntament amb l’augita i l’hedenbergita, una sèrie contínua, tant per la composició química com per les propietats físiques Hom el troba sovint en les roques que han sofert un metamorfisme de grau mitjà i alt, sobretot en les que contenen…

Mineral que cristallitza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro La siderita és molt estesa i forma…

Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El…

Fou professor de química i toxicologia a l’Homeopathic Hospital College de Cleveland 1888-89 Patentà un mètode per a extreure el brom de la salmorra, i el 1889 organitzà una companyia a fi d’industrialitzar-lo L’any 1890, l’empresa, amb el nom de Middland Chemical Company, inicià l’obtenció del brom per mitjà d’un procés electrolític en el qual fou emprat amb èxit per primera vegada dins la indústria química un generador de corrent continu El 1897 creà la Dow Chemical Company , on foren integrades diverses indústries del ram químic L’activitat d’investigació de Dow es diversificà notablement…

Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…

Consta de les etapes següents obtenció de la mostra al camp, preparació de la mostra per a la seva anàlisi, anàlisi pròpiament dita i la seva interpretació Un cop s’ha interpretat l’anàlisi es poden establir recomanacions de fertilització L’anàlisi del sòl fa referència a la terra fina partícules de diàmetre inferior a 2 mm Els paràmetres que se solen determinar són textura, contingut de matèria orgànica, contingut de carbonats —total i de la fracció de diàmetre inferior a 0,05 mm calcari actiu—, pH aigua o clorur potàssic, conductivitat elèctrica extracte aquós 1/5 o bé extracte de pasta…

Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina…