Resultats de la cerca

Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el…

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’…

Situació Detall de l’aparell de la bestorre o edificació circular de l’extrem est del castell EFS El castell de l’Aguda és situat al cim d’una muntanya que s’alça a la banda nord de la vall del Llobregós, sobre la població de Torà, on conflueixen les rieres de Llanera i de Cellers amb el Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG6733123 Si seguim la carretera C-1412 que va de Torà a Ponts, a 1 km de la primera població surt a mà dreta una pista de terra que s’enfila fins al veïnat de l’Aguda JBM Història La primera menció del lloc de l’Aguda data de l’any 1024, en què en un judici celebrat a…

Arribà a la ciutat de Mèxic el 1756, amb el seguici del virrei Gràcies a la marquesa de Las Amarillas -esposa del virrei- les autoritats de la catedral l’acceptaren com a clavicembalista i compositor sense examen d’accés ni oposicions, només per a l’acompanyament del Miserere del dimecres de Setmana Santa El 1757 fou nomenat ajudant del mestre de capella, Ignacio Jerusalem, i substitut d’organista Més tard fou mestre dels infants cantors de la catedral i rebé l’encàrrec d’escriure diverses composicions L’any següent accedí al càrrec de mestre de capella La mort de Juan de Velasco…

Es tractava, de primer, d’adaptar al francès una obra equivalent publicada a Anglaterra per Chambers Però molt aviat Diderot i els seus collaboradors — D'Alembert per a les matemàtiques, Voltaire , Montesquieu , Rousseau i d’altres, tots competents i illustrats— decidiren de fer una obra original que exposés l’ideal filosòfic i humà del segle XVIII És notable l’interès tècnic i científic que enriqueix l’obra mitjançant nombroses làmines L’esperit general de l’obra fou causa de molts problemes per a Diderot i per als editors supressió del privilegi reial, censura i interdiccions Tanmateix, l’…

Comte de Mailly Lluità a les guerres de successió de Polònia i d’Àustria El 1749 passà al Rosselló com a lloctinent general i comandant en cap militar El 1753 fou exonerat del càrrec per un conflicte amb l’intendent de Bertin Protegit per la marquesa de Pompadour, fou restituït al càrrec 1758 Es distingí a la guerra dels Set Anys El 1771 fou nomenat director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, de la Mediterrània i dels Alps, i el 1783 ascendí a mariscal Féu fer un gran nombre d’obres públiques al Rosselló, com la carretera anomenada d’Espanya, una escola militar…

Un dels primers esments del lloc de Bechfred data de l’any 1079, en una acta testamentària atorgada per Mir abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia segons aquesta escriptura, Mir deixava a la seva esposa Engèlsia els alous que posseïa al dit lloc de Vicfred, a Comabella i a molts altres llocs de la contrada, els quals heretaria en cas de mort la filla d’ambdós, dita Romanga D’altra banda, Behcfred apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Guissona l’any 1098 Les notícies documentals del segle XII testimonien l’existència d’un castell a Vicfred, com és el cas del testament…

Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent VIII…

Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es…