Resultats de la cerca

Membre de la minoria eslovena de Caríntia, és filla de l’escriptor Florjan Lipuš Féu estudis de llengües eslaves i literatura comparada a Klagenfurt/Celovec Contribuí a la revista literària en eslovè Mladje Del 1995 al 2009 treballà als Estats Units d’Amèrica i actualment viu a Salzburg La seva obra és escrita únicament en eslovè Els seus llibres han estat traduïts sobretot a l’alemany i, entre altres llengües, a l’anglès i el francès A part d’altres llibres, és autora dels poemaris Pragovi dneva ‘Els llindars del dia’,  Geografija bližine ‘La geografia de la proximitat’ i…

Fou passant de Vallès i Ribot i s’afilià al Partit Republicà Federal Fou elegit diputat a corts per Figueres els anys 1905, 1907, 1910 i 1914, destacà com a brillant parlamentari i presidí la minoria de la conjunció republicanosocialista el 1910 Cofundador de la UFNR, signà el 1914 el Pacte de Sant Gervasi El 1916, en perdre l’acta de diputat, s’installà a Madrid i s’uní al partit liberal dinàstic fou ministre d’instrucció pública en els governs de Romanones 1918-19 i de García Prieto 1922-23 El 1930 fou jutjat pel fet d’haver acusat Alfons XIII d’ésser l’instigador del cop d’…

La vila d’Aitona aplegà una de les aljames sarraïnes més importants de la regió Tot i que la comunitat musulmana fou majoria fins al segle XVII moment de l’expulsió dels sarraïns de la Península, des d’un primer moment existí una minoria cristiana agrupada entorn de la seva església De fet, el capellano i l’ ecclesie d’Aytona apareixen esmentats en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple en qüestió ja consta consagrat a sant Antolí a la visita pastoral de l’any 1361 Actualment, l’església parroquial de Sant Antolí, dins el nucli del poble, és un edifici del segle XVIII, segurament…

Com que la seva regió natal era austríaca, el 1911 fou elegit membre del parlament austríac, on defensà els decrets de la minoria italiana Esdevinguda italiana després de la reorganització territorial del 1918, fundà el partit popular cristià 1921 i en fou elegit secretari 1924 Des del 1921 era també membre del parlament italià Tornà a la política activa amb la democràcia cristiana a la caiguda de Mussolini i fou president del consell de ministres del desembre de 1945 al juliol de 1953 Durant la seva presidència un referèndum decidí la proclamació de la República 1946…

Port fluvial al Danubi, al NW de Belgrad, el sistema de canals de Bačka connecta amb el riu a la ciutat És el focus cultural i econòmic de la Vojvodina i de la seva minoria hongaresa, que comprèn el 20% de la població Novi Sad és centre i mercat de la productiva regió agrícola de la Vojvodina i l’activitat industrial comprèn indústria alimentària, tèxtil, porcellana, olis i greixos, aparells elèctrics i equipaments d’odontologia Com a centre cultural disposa d’universitat i acadèmia d’art, i és seu del teatre nacional serbi Annexada a Hongria des del 1941 fins al 1944, els turons…

Els resultats de les eleccions generals a Irlanda formen un Parlament fragmentat, que complica molt la formació de govern El Fine Gael FG, el partit del primer ministre sortint, Enda Kenny, obté 50 escons sobre 158 El segueixen el Fianna Fáil 44, el Sinn Féin 23 i els laboristes 7, que formaven part del govern en l’anterior legislatura Els 34 escons restants corresponen a altres partits i independents Després de 70 dies de negociacions 6 de maig, Enda Kenny és elegit per 59 vots a favor i 49 en contra primer ministre al capdavant d’un govern en minoria format pel FG i…

Inicialment fou un dels promotors de l' enosi amb Grècia Defensor del dret d’autodeterminació dels xipriotes, fou deportat a les illes Seychelles 1956, i tornà a Xipre després de la independència 1959 Elegit president de la república 1960, procedí a la revisió de la constitució Entrà en conflicte amb la minoria turca, i provocà un greu conflicte entre Atenes i Ankara 1963 S'allunyà gradualment del projecte de l’enosi, i topà amb els grups annexionistes, encapçalats pel general Georgios Grivas Escapà amb vida del cop d’estat dirigit per la dictadura atenesa 1974 Ocupat un 40% del…

Es definí democràtic, autonomista i de centre Els dirigents foren Joan Mas Cantí president i Joaquim Molins vicepresident Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya UDC, la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana” En el I Congrés del CC octubre…

Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04 Conegué Lerroux 1904, s’installà a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular 1906-09 Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona 1917 Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina 1933-35, d’estat 1935 i d’instrucció pública 1935 en diversos governs de majoria radical S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i…

Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona Fou conseller de Finances de la Generalitat 1931-32 Redactor d’ El Poble Català , escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa 1908 i L’obra de Joan Caillol 1917 És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes Deslliurança 1904, drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el meravellós 1920, i,…