Resultats de la cerca

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una…

Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el 1772 al mateix…

Les principals congregacions en el temps medieval foren la del Santíssim Salvador del Laterà canonges lateranesos que el 1299 es convertiren en canonges seculars la de Sant Ruf d’Avinyó , que tingué un fort influx a Catalunya sant Oleguer en fou abat abans d’íesser bisbe de Barcelona la del Sant Sepulcre , fundada el 1114 i que el 1489 s’uní als hospitalers de Sant Joan la de Sant Víctor 1110, prop de París, bressol de l’escola teològica i mística victoriana la dels gilbertins d’Anglaterra 1189 la de Sant Maurici d’Agaune , a Suïssa 1124 la de Sant Bernat de Menton , als Alps 1081, famosa per…

Vida Un dels noms més significatius de la música religiosa hispànica del segle XIX A només set anys ingressà a l’escolania de la catedral de Vic i a catorze anys exercí com a segon organista a la seu Vers el 1838 es traslladà a Barcelona, on continuà estudis amb J Rosés i amb J Quintana Exercí com a organista a Santa Maria del Pi a partir del 1842, i des del 1853 se li confià el magisteri de la Mercè, en substitució de F Andreví Allí restaurà el prestigi de l’escolania i de la capella i produí una quantitat excepcional d’obres religioses -més de 535, que segons alguna font podrien ascendir a…

Respon a l’arquetipus de personatge de les novelles modernistes tardanes de to autobiogràfic És un home ple de bondat, amb tendència a l’automarginació, inclinat a la contemplació i a la vida ociosa L’art és el seu mitjà de redempció social, en intentar transferir als altres, primer amb la pintura i més tard amb la literatura, l’embadaliment i el gaudi personals Esdevé finalment un home dividit entre la subjecció a feines degradants a què l’obliga la necessitat i l’aspiració a l’ideal artístic pur, independent i generós Identifica art amb sinceritat, fins el punt de sacrificar a la puresa de…

Es graduà el 1969 en Procediments Pictòrics a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona “Llotja” i en pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Des del 1971 al 2002 fou professor de procediments pictòrics i tècniques murals al primer d’aquests centres Fins a la seva mort residí i treballà a Barcelona i Sant Quirze del Vallès Des del 1972 féu una vuitantena d’exposicions individuals en ciutats dels Països Catalans Barcelona, Sitges, Valls, Lleida, Tortosa, Vic, Reus, Girona, Tortosa, Tarragona, Alacant, Andorra, etc de l’Estat espanyol Madrid, Santiago de…

Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó  Figura cabdal de l’escultura barroca catalana Començà a actuar a 22 anys a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó, 8 models de…

Argenter de professió mestre des del 1775, fou també arxiver municipal i administrador del santuari de Misericòrdia Aplegà, de manera més aviat desballestada, els resultats d’un intens buidatge dels diversos arxius reusencs i de dietaris inèdits, avui perduts, en un estil poc curós i amb nombrosos castellanismes La seva obra coneguda és íntegrament dedicada a Reus, però segons Fèlix Amat i Andreu de Bofarull deixà diversos volums amb anotacions sobre Tarragona, Siurana, Prades i diversos monestirs, i també notes d’arqueologia del Camp que no es conserven Els seus escrits sobre…

Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…

Data 16 de maig de 1027 "Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies Quo cum convenissent, primo rogantes Domini…