Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Necròpoli de l’Antuix (Escaldes-Engordany)
Art romànic
Situació Un aspecte de les tombes durant la campanya d’excavació de l’any 1984 Arxiu Fotogràfic del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra La situació d’aquesta necròpolis, també anomenada necròpolis de Sant Jaume d'Engordany, és al mateix indret de les ruïnes de l’església de Sant Jaume d’Engordany Ambdós punts són separats només per la carretera que passa entre l’un i l’altre El camí a seguir, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església de Sant Jaume Història L’indret on es troba emplaçat aquest conjunt ja era antropitzat molt abans de l’edat mitjana Durant la colonització romana ja…
Transsilvània
Geografia històrica
Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.
Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de la regió,…
Els urodels: salamandres i tritons
Les larves dels urodels són fàcilment identificables La forma del cap i la posició dels orificis nasals, les brànquies externes, la posició i les dimensions de la membrana dorsicaudal i la mida total del cos són caràcters importants per a aquesta identificació Les del dibuix corresponen a A salamandra Salamandra salamandra , de la qual destaca el cap pla i ample A’ B tritó pirinenc Euproctus asper , amb una visió dorsal del cap B’ C tritó jaspiat Triturus marmoratus , de mida mitjana i amb taques a les vores de la membrana D tritó palmat T helveticus i E tritó meridional Pleurodeles…
llengües atapascanes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indígenes americanes les característiques principals de la qual són, fonèticament, l’existència d’un ric consonantisme amb abundància d’aspirades i de glotalitzades, i morfològicament l’estructura complexa del verb format per la composició de diversos prefixos complementaris.
Sapir afegí a l’atapascà les llengües haida, tlingit i eyak i constituí la gran família na-dené, avui comunament acceptada en la majoria de les classificacions de les llengües de l’Amèrica del Nord Les llengües atapascanes més importants actualment són, al nord el chippewyan , i al sud el navaho, que amb un nombre de parlants que voreja els 140000 és la llengua indígena nord-americana amb més vitalitat
llengües aïllants
Lingüística i sociolingüística
Llengües els mots de les quals no poden ésser analitzats morfològicament en elements diversos —ni disposats linealment, en forma de prefixos i sufixos, ni per modificacions internes dels morfemes, per exemple les alternances vocàliques— destinats a expressar les relacions gramaticals, talment.
Els exemples típics són el xinès i moltes llengües de l’Àsia del sud-est El concepte de llengua aïllant és la confluència de dos criteris de classificació El primer és el grau de complexitat morfològica dels mots, i des d’aquest criteri el concepte s’oposa als de llengua sintètica i llengua polisintètica El segon és el grau de fusió dels components morfològics, i des d’aquest s’oposa als conceptes de llengua aglutinant i llengua flexional La noció genètica que les llengües aïllants representen un tipus primitiu del llenguatge és falsa l’anàlisi interna permet d’inferir amb seguretat per al…
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…
cèl·lula mare embrionària
© Tongxiang Lin/University of California
Biologia
Cél·lula de la massa cel·lular interna present als embrions en estadi de blastocist.
Les cèllules embrionàries tenen una gran capacitat de replicació, es poden dividir indefinidament i són totipotents, per la qual cosa poden originar qualsevol tipus de llinatge cellular diferenciat La seva producció a gran escala i la transformació en diferents teixits de l’organisme permetria tractar, almenys en teoria, malalties degeneratives com ara l’Alzheimer i el Parkinson, lesions medullars i, en definitiva, qualsevol malaltia causada pel funcionament anòmal d’un teixit o d’un òrgan, com la diabetis o els infarts de miocardi Les cèllules mare embrionàries humanes s’obtenen d’embrions…
El marc geogràfic del romànic del Perapertusès
Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà…
fecundació
Biologia
Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas hom parla d'…
El cranc senyal, l’altre invasor americà
Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina