Resultats de la cerca

La producció teatral de Carey inclou llibrets operístics, música per a pantomimes, ballad operas i entreteniments Fou més dotat com a llibretista que com a compositor, tal com ho demostren moltes de les seves òperes, com ara The Honest Yorkshireman 1735 i The Dragon of Wentley 1737 Malgrat tot, sabé compensar les seves limitacions com a compositor confeccionant melodies simples i atractives En moltes òperes, en lloc d’àries sovint utilitzà cançons en un estil molt proper al de la balada Aquest fet afavorí la popularitat de les seves peces, entre les quals cal destacar per la seva originalitat…

Deixeble de G Barra-Caracciolo, debutà el 1947 al Teatro Comunale de la seva ciutat natal com a Duc de Màntua Rigoletto Posteriorment actuà a París i Londres i el 1955 cantà al Teatro alla Scala de Milà, on a partir d’aleshores es presentà regularment Cantà a l’Òpera de Viena, escenari que visità entre el 1958 i el 1962 El 1965 debutà al Metropolitan de Nova York Entre 1969 i 1977 treballà per a la Staatsoper d'Hamburg Dotat d’un registre agut brillant, destacà sobretot en el repertori verdià i fou també un notable intèrpret d’òperes rossinianes com Semiramide , Armida i Guillem Tell…

Es guanyà el càrrec de superintendent de música del comte d’Artois, gràcies a la composició del llibret i de la música de l' opéra-comique La Sorcière par hasarde 1768 Desenvolupà diverses activitats musicals crític al "Journal de musique", "Mercure de France" i moltes altres publicacions periòdiques editor del Calendrier musical universal traductor d’òperes italianes i del tractat Musico prattico de Francesco Azopardi, i llibretista d’òperes d’A Salieri, G Paisiello, A Sacchini i altres Escriví, sol o en collaboració amb altres músics, diversos llibres i tractats musicals, entre els quals…

Inicià els seus estudis musicals a Viena, i el 1950 debutà a l’Òpera d’aquesta ciutat en papers secundaris Tres anys més tard interpretà el Masetto del Don Giovanni mozartià, i posteriorment actuà amb gran èxit a Salzburg, el Metropolitan de Nova York i el Royal Festival Hall de Londres Entre el 1954 i el 1971 estigué casat amb Christa Ludwig, amb qui enregistrà nombroses òperes de la mà de mestres com H von Karajan, K Böhm o I Kertész De veu i formació molt completa, abordà el repertori barroc passions de Bach i clàssic òperes de Mozart, a més del romàntic Beethoven, postromàntic R Strauss i…

Després dels estudis musicals i de cant que realitzà als Estats Units i a Itàlia, el 1938 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan Opera House de la seva ciutat natal Hi debutà un any més tard amb Simon Boccanegra G Verdi, l’última òpera que cantà sencera en el mateix teatre abans de la seva prematura mort, ocorreguda en escena durant unes funcions de La forza del destino al Metropolitan En aquest escenari interpretà nombrosos papers d’òperes italianes -G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo o A Ponchielli, entre d’altres-, i també intervingué en diverses temporades operístiques en…

Estudià música a la Juilliard School de Nova York i posteriorment amplià la seva formació a Stuttgart Entre el 1954 i el 1962 actuà en diversos teatres operístics alemanys -Mainz, Stuttgart i Karlsruhe- i aquest darrer any fou contractat com a membre de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on abordà els principals papers de baríton, fins el 1999 Estrenà òperes de HW Henze Der junge Lord i A Reimann Melusine a Schwetzingen, el 1965 i el 1971 respectivament Interpretà amb gran èxit els grans papers de baríton d’òperes de WA Mozart i CM von Weber El 1987 participà en l’estrena d'…

Inicià la carrera d’actor, però aviat es decidí pel cant, que estudià a París, on debutà a l’Òpera Còmica amb La Carmélite , de R Hahn, el 1902 Tres anys més tard es presentà a l’Òpera de París, on posteriorment estrenà diverses obres de compositors francesos contemporanis, especialment de J Massenet També ho feu a l’Òpera de Montecarlo, escenari on el 1911 participà en les primeres funcions de Déjanire , de C Saint-Saëns De manera ocasional, interpretà papers en òperes italianes, especialment Aïda Entre el 1913 i el 1922 es presentà a les òperes de Boston, Chicago i Buenos Aires A partir…

Estudià música a Würzburg i el 1925 debutà al Festival de Bayreuth com a Loge L’or del Rin Hi actuà en edicions successives durant més de quinze anys, amb diversos papers Compaginà el repertori wagnerià i el d’altres compositors alemanys, que cantà en diversos teatres germànics També cantà al Covent Garden de Londres, on entre el 1929 i el 1938 interpretà papers d’òperes de R Wagner i R Strauss Esporàdicament, actuà a París, Praga i Cleveland, ciutat aquesta darrera on durant la temporada 1934-35 fou el Walther d' Els mestres cantaires de Nuremberg Destacà igualment en el repertori de…

De ben petit entrà al Cor dels Petits Cantors de Ratisbona Estudià direcció d’orquestra amb H Swarowsky i el 1972 fou nomenat director general de música de Solingen, càrrec que deixà per exercir d’assistent a les òperes de Salzburg, Kiel i Darmstadt Entre el 1977 i el 1982 fou director general de música a Krefeld Mönchengladbach i aquest darrer any passà a ser director permanent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Austríaca, a Viena, càrrec que exercí fins l’any 1987 Ha dirigit com a titular les òperes de París 1986-89 i de Leipzig 1990-92, i, des del 1997, dirigeix l’Òpera de Stuttgart, on…

Ja des del seu origen, a Florència i Màntua, la dansa formava part de l’òpera JB Lully fou l’introductor del ballet a l’òpera francesa Amb A Cambra i JP Rameau aparegué l' opéra ballet , en què la part dramàtica es reduïa en benefici de la dansa Aquesta pràctica d’incloure ballets a les òperes s’anà generalitzant i esdevingué tradicional a França i a la resta d’Europa, on fou exportada Al segle XIX, la grand opéra francesa continuà mantenint el ballet com a part essencial, costum que obligà compositors com G Verdi i R Wagner a incloure’n algun a les seves òperes estrenades a París Al darrer…