Resultats de la cerca

Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia GB Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el…

Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un…

Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672 El 1686 era mestre de capella de la collegiata de Xàtiva Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Documentat com a mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina El 1696 tornà a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716 Hi ha hagut alguns…

És parlada per unes 35 000 persones 16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana Els dialectes…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes…

Església del poble i antiga parròquia del seu nom, de la vall de la Barcedana, citada sovint entre els documents del monestir de Gerri, lloc del qual va dependre bé que amb certes contradiccions o oposicions que expliquen les freqüents reclamacions del monestir S’esmenta per primera vegada en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953, com a límit del monestir de Sant Privat També dintre dels falsos de Gerri hi ha un altre document, que es pot datar suposadament entre el 1017 i el 1039, pel qual el comte Guillem restitueix a Gerri la vila i l’església de Sant Martí Tot això…

Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, guanyà les oposicions a advocat de l’Estat 1973 El 1977 s’introduí en el món dels negocis en incorporar-se a la direcció dels laboratoris farmacèutics Abelló, i en planificà la venda a la multinacional nord-americana Merckx 1983 Amb els ingressos aconseguits amb aquesta operació adquirí el laboratori Antibióticos, que vengué a la multinacional italiana Montedison 1987 Amb els beneficis d’aquesta segona venda esdevingué, el mateix any, un dels primers accionistes individuals de Banesto , del qual fou nomenat president i conseller…

Feu estudis empresarials i es llicencià en administració d’empreses al Perú El 1937 ingressà a l’Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya i, més tard, treballà com a secretari tècnic per als comissaris generals d’ordre públic Frederic Escofet i Rodríguez Salas Durant la Guerra Civil Espanyola fou nomenat funcionari consolar de Perpinyà Després del conflicte, s’exilià a Xile Hi treballà com a corrector de proves a l’editorial Ercilla i com a llibreter El 1945 guanyà per oposicions el càrrec de subhastador públic del Ministeri d’Hisenda Integrat en les activitats dels…

Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’…

Vida Fill del músic de capella Jacint Juncà La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autor de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserven a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics, goigs,…