Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
Gaietà Barraquer i Roviralta
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, germà dels metges Josep-Antoni i Lluís Barraquer.
Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans
Salve Regina
Música
Antífona del breviari, començada amb aquests mots, que hom canta després de les completes en honor de la Mare de Déu i que esdevingué una de les pregàries més populars del catolicisme.
Documentada ja al segle XI, sembla relacionada amb el pelegrinatge a Lo Puèi Velai D’autor desconegut, hom l’ha atribuïda a Ademar de Montelh o a Herimannus Contractus, monjo de Reichenau Introduïda a Cluny 1135, penetrà aviat al Cister i en altres ordes Pius V la inclogué en el breviari romà 1565 Alternant amb la melodia gregoriana, hom introduí versicles en polifonia, forma persistent encara en alguns llocs, com a Montserrat, on és coneguda per Salve montserratina
Jill Rosemary Webster
Historiografia catalana
Historiadora.
Professora emèrita de la Universitat de Toronto Canadà, ha estat directora del Center for Medieval Studies d’aquesta universitat És membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC i especialista en història dels ordes mendicants franciscans i carmelitans a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana, temàtica a la qual ha dedicat diversos llibres i articles publicats en revistes catalanes i estrangeres S’ha centrat en l’estudi de la implantació dels franciscans i els carmelitans a la Corona, especialment als territoris de parla catalana, a partir de fonts…
Pierre d’Aubusson
Cristianisme
Cardenal.
Gran mestre de l’orde de Sant Joan 1476, defensà 1480 Rodes contra les forces otomanes Hostatjà després 1482 Ǧem, germà de Baiazet II Davant les pressions d’Innocenci VIII 1486 consentí que Ǧem fos transferit a Roma, a canvi del cardenalat concedit el 1489 i de la unió a l’orde de Sant Joan dels ordes del Sant Sepulcre, de Betlem, de Natzaret, etc Fou nomenat per Alexandre VI comandant en cap de la futura croada Expulsà els jueus de Rodes
Arxiu Diocesà de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental i òrgan administratiu del bisbat de Mallorca, des que fou creat el 1238 a partir del nomenament del bisbe Ramon Torrella, tot i que el seu fons conté pergamins anteriors a la conquesta de l’illa pel rei Jaume I el 1229.
El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que…
professió
Cristianisme
Dret canònic
Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d’un institut.
Si el compromís és per tota la vida, la professió pot ésser perpètua en els ordes és anomenada solemne i constitueix un veritable pacte entre l’institut i l’individu, o simple , quan l’institut es reserva el dret d’acomiadament Aquesta, encara, pot ésser només temporal anomenada equivocadament simple constitueix una segona prova, després de la qual el religiós pot emetre els vots perpetus o pot tornar a l’estat secular La renovació actual de la vida religiosa porta a substituir-la per una simple promesa
Joan Dimes Lloris
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina
,
Joan de Borja i Navarro d’Alpicat
Cristianisme
Cardenal, anomenat el Major, fill de Galceran de Borja i de Tecla Navarro d’Alpicat, senyors de la baronia de Quartell.
Fou protonotari apostòlic després de la mort de Calixt III, i més tard arquebisbe de Mont-real de Sicília 1483 quan tenia només els ordes menors Fou el primer i únic cardenal creat per Alexandre VI al primer consistori del seu pontificat 1492 El 1494 coronà el rei de Nàpols, Alfons II d’Aragó, com a legat a latere , i fou tramès a Bracciano per pactar amb Carles VIII el seu pas per Roma, camí del regne de Nàpols El 1495 acompanyà el papa a Orvieto
mestrescola
Cristianisme
Dignitat canonical dels capítols catedralicis estructurada al s XII com a successora dels scolastici o magistri del segle anterior.
Era diferent del caput scholae o cabiscol Els concilis lateranenses de 1162, 1215 i 1515 legalitzaren el càrrec en imposar la creació d’escoles separades de la catedral però sota el magisteri del mestrescola En les primeres universitats tingueren càrrecs importants, com en la de Lleida, de la qual foren els cancellers, prerrogativa que en part passà després a la Universitat de Cervera El concili tridentí manà que fossin ordenats d’ordes majors i nomenats doctors o llicenciats en teologia i dret canònic En crear-se els seminaris, foren normalment professors titulars de teologia
tractat d’Alagó
Història
Tractat celebrat l’agost de 1136, entre Alfons VII de Castella-Lleó i Ramir II d’Aragó, el monjo, a la vila aragonesa d’Alagó.
Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina