Resultats de la cerca
Es mostren 1041 resultats
Societat de Caça de la Vall de Camprodon
Caça
Agrupació de caçadors de Camprodon.
Fundada el 1950, durant els primers anys organitzà competicions de tir al plat i tir al colom És la titular de vuit àrees privades de caça, creades l’any 1969, que ocupen 16000 ha de superfície entre els municipis de Camprodon, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries En la dècada de 1980 es va crear la Reserva Nacional de Caça de Freser – Setcases, que afecta la totalitat del municipi de Setcases i part del de Vilallonga El nombre de socis oscilla al voltant de 300, tot i que als anys vuitanta era lleugerament superior
Txad
Llac
Llac de l’Àfrica centreequatorial, situat entre els estats del Txad, Nigèria, el Níger i el Camerun.
De ribes incertes i molt variables, sobretot a l’E, la seva superfície oscilla entre 10 000 km 2 en època seca i 25 000 km 2 en època de pluges octubre-desembre D’escassa profunditat mitjana de 2 m i màxima de 5 m, a la perifèria és cobert de canyissars espessos i conté nombrosos illots, habitats sovint per pescadors Rep diversos immissaris, els principals dels quals són, al S, el Chari amb el Logone, i a l’W, el Komadugu Yobe Té una rica fauna hipopòtams, cocodrils, llúdrigues, manatís i ocells aquàtics la pesca hi és molt abundant N'Guigmi és el centre més important
Gran Canyó

El Gran Canyó
© Fototeca.cat
Congost
Congost excavat pel riu Colorado a l’altiplà del mateix nom, a l’estat d’Arizona, al SW dels EUA.
Els materials són sedimentaris Té una longitud de 350 km, una amplada que varia entre els 6 i els 29 km i una alçada que oscilla segons els llocs entre els 750 i 1700 m Té un indubtable interès turístic i fou declarat parc nacional el 1919 en una extensió de 2610 km 2 A les seves parets es comptabilitzen més de 1000 coves, de les quals només unes 300 han estat catalogades Vista aèria del Gran Canyó CC Wonderful Pics Per la grandària i per les estalactites i estalagmites que s'hi conserven, algunes coves, com la Domes, estan obertes a la visita de turistes
flysch
Geologia
Fàcies sedimentària formada per capes alternades de gres argilós i de calcària, d’esquist fangós obscur i de calcària impura.
La seqüència és estratificada en capes fines, i els fòssils hi són escassos el gruix varia des de 1500 fins a 4500 m, i la seva edat oscilla del Cretaci inferior a l’Oligocè El terme flysch correspon originàriament a una formació dels Alps suïssos, i es generalitzà quan hom trobà, a les cadenes muntanyoses d’Europa, formacions semblants i contemporànies a aquesta dels Alps suïssos Posteriorment, amb l’estudi dels cicles geosinclinals, hom interpretà els sediments del flysch suís com a corresponents a geosinclinals profunds dipositats abans de començar l’orogènia, per la qual cosa la…
guinea
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa introduïda per Carles II d’Anglaterra el 1663, d’un valor de 20 xílings i un pes de 8,53 grams d’or de 22 quirats.
Duia, a l’anvers, el bust del rei i, al revers, quatre escuts coronats, alternant amb quatre ceptres Foren encunyades peces de cinc i de deu guinees i de mitja guinea El seu nom venia del lloc d’on procedia l’or emprat per a aquestes emissions El seu valor oscillà entre 30 i 21 xílings, fins que, per la reforma monetària ordenada per Jordi III d’Anglaterra el 1816, la guinea fou substituïda pel sobirà o lliura esterlina d’or Des d’aleshores restà com a unitat de compte, de 21 xílings de valor, utilitzada especialment pels homes de lleis i per alguns metges
nummulit

Nunnulits a les escales de la catedral de Girona
© MC
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels nummulítids, que comprèn fòssils típics de la primera meitat de l’era terciària.
Els nummulits tenen forma de llentilla, amb un diàmetre que oscilla entre mig centímetre i sis centímetres, i representen, doncs, un tipus de protozou gegantí L’estructura interna bàsica consisteix en un tub enrotllat en espiral, proveït de moltes parets transversals que el divideixen en petites celles que resten comunicades entre elles Per la part exterior presenta innombrables porus que permetien la sortida dels pseudopodis En molts casos, el tub espiral i les parets poden ésser travessats per un complex sistema de canals Totes aquestes estructures poden reflectir-se en l’estructura…
Pere Gastó i Vilanova

Pere Gastó
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la vaporositat i una…
Graduació de les begudes alcohòliques
Si bé cada una de les diverses begudes alcohòliques té unes característiques particulars pel que fa al color, sabor, etc, totes elles contenen quantitats variables d’una mateixa substància l’alcohol etílic En aquest sentit, la diferència fonamental entre les diverses begudes alcohòliques és el percentatge del seu contingut en alcohol en algunes d’elles és reduït, per exemple un 5% del volum total, mentre que en d’altres pot correspondre pràcticament a la meitat o fins i tot més del seu volum Atès que cal disposar d’algun paràmetre que permeti determinar el contingut d’alcohol etílic de cada…
cuprita
Mineralogia i petrografia
Òxid de coure, Cu2O.
Mineral de coure que cristallitza en el sistema regular formant cristalls normalment octaèdrics i, no tan sovint, dodecaèdrics o cúbics A vegades també es presenta en forma fibrosa, terrosa o granular La duresa oscilla entre 3,5-4 de l’escala de Mohs, i la densitat és de 6,1 g/cm 3 El color és vermell i a vegades quasi negre Els cristalls s’alteren amb facilitat i passen a d’altres pseudomòrfics de malaquita Hom la troba en la zona d’oxidació dels jaciments de coure i normalment associada amb coure, malaquita, atzurita, calcosina, òxids de ferro i argiles És centrada principalment a Ely…
abocat | abocada
Enologia
Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç; constitueix una classe intermèdia entre el vi sec i el pròpiament dolç.
Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la dolçor és tant menys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina