Si bé cada una de les diverses begudes alcohòliques té unes característiques particulars pel que fa al color, sabor, etc., totes elles contenen quantitats variables d’una mateixa substància: l’alcohol etílic. En aquest sentit, la diferència fonamental entre les diverses begudes alcohòliques és el percentatge del seu contingut en alcohol: en algunes d’elles és reduït, per exemple un 5% del volum total, mentre que en d’altres pot correspondre pràcticament a la meitat o fins i tot més del seu volum.
Atès que cal disposar d’algun paràmetre que permeti determinar el contingut d’alcohol etílic de cada beguda alcohòlica, hom ha adoptat la fórmula de la graduació, de manera que un grau (°) correspon a un 1% del volum total. Així, doncs, una beguda de 5°, contindrà un 5% del seu volum en alcohol: en 1 litre de la mateixa beguda, hi haurà aproximadament uns 50 ce o ml d’alcohol etílic pur. En canvi, una beguda de 40° contindrà un 40% del seu volum en alcohol: en 1 litre hi haurà 400 cc d’etanol. Sota un altre punt de vista, ja que en aquest tema s’utilitzen diverses equivalències entre diferents magnituds, un grau correspon aproximadament a 1 g d’alcohol etílic per cada 100 cc de beguda (g/100cc); així, un vi de 10° en contindrà uns 10 g/100 cc —o, el que és el mateix, 100 g d’etanol per litre—, mentre que un conyac d’uns 40° en contindrà uns 40 g/100 cc —és a dir, uns 400 g d’etanol per litre—.
Les begudes alcohòliques obtingudes per mitjà de la fermentació són les de menor graduació. La sidra té una graduació que oscil·la entre 3 i 5°; la cervesa, entre 4 i 8°; i el vi, entre 8 i 13°; els vermuts, obtinguts mitjançant la concentració del vi per ebullició i afegint-hi alcohol, tenen una graduació entre 16 i 20°. Les begudes obtingudes mitjançant destil·lació tenen un contingut alcohòlic notòriament més alt que les anteriors, que oscil·la entre el 40 i el 60%. Així, per exemple, el conyac i el whisky tenen una graduació aproximada de 40°, la ginebra d’uns 45° i la vodka prop de 50°.