Resultats de la cerca
Es mostren 758 resultats
amebeu | amebea
Literatura
En les literatures clàssiques, dit d’una composició en què els personatges parlen amb estrofes alternatives, amb versos alternatius.
Lícia
Història
Antiga regió del SW de l’Àsia Menor, compresa entre els actuals golfs de Fethiye i d’Antalya.
Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir 546 aC Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hellenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats Xantos, Pàtara, etc L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb…
Accident ferroviari a Londres
Un tren de rodalia n’envesteix un d’alta velocitat prop de l’estació de Paddington, al centre de Londres El xoc i el posterior incendi de diversos vagons causa 30 morts, tot i que durant uns quants dies les dades oficials parlen d’unes 200 víctimes Railtrack, l’empresa privada responsable de les infraestructures ferroviàries de la Gran Bretanya, atribueix l’accident a l’errada del conductor del tren de rodalia, que no va respectar un semàfor en vermell Fa dos anys hi va haver un accident similar a Southhall, a només 2 km de Paddington, que va costar la vida a set persones
tadjik
Història
Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’Afganistan…
ostiac
Lingüística i sociolingüística
Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.
El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac és una…
general
Lògica
Dit del judici que es refereix a un nombre finit o indefinit d’individus.
Bé que hom el confon sovint amb el judici collectiu i àdhuc amb l' universal , una tal identificació és incorrecta En efecte, a diferència del primer —que totalitza una sèrie de judicis particulars—, el judici general no procedeix per totalització, sinó per generalització de judicis particulars i, a diferència del que hom pot dir en relació amb els judicis generals n'hi ha de més generals o de menys, hom no pot dir d’un judici universal que sigui més universal o menys universal En aquest sentit alguns autors recomanen d’excloure la qualificació de general i parlen només de…
fang

Figura femenina de fusta tallada (cultura fang de Guinea)
© Fototeca.cat
Etnografia
Individu d’un poble melanoderm africà que constitueix un complex racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids.
Els fangs, en nombre d’uns dos milions d’individus escampats pel nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial, parlen una llengua de la família lingüística bantú Llur cultura ofereix molts elements congolesos, com l’explotació forestal, els mètodes de caça, la religió, etc Els fangs són experts artesans forja de llances, puntes de fletxa, ganivets, cistelleria, instruments de música, però són les talles de fusta allò que fa que hom els consideri uns artistes excellents Les figuretes representen llurs avantpassats Són també conegudes les màscares que utilitzen per a…
contrasubjecte
Música
En una fuga, fragment melòdic que acompanya, de manera més o menys sistemàtica, el tema, i que forma amb ell un contrapunt invertible.
En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El clavicèmbal ben…
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
llengües samoiedes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.
Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina