Resultats de la cerca

Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…

El cotó, “un nou invent que no es coneixia en aquest regne” Aquesta frase de la Junta de Comerç de Barcelona resumeix perfectament l’opinió que, a mitjan segle XVIII, tenien els contemporanis del que era la manufactura cotonera Es tractava d’una indústria nova, però no tant pel tipus de fibra que treballava —la fabricació de teixits de cotó blauets i barrejats amb lli fustanys tenia una llarga tradició a Catalunya— com per la manera d’organitzar la producció que havia adoptat i pel gènere final que elaborava, la indiana Sorgida a Barcelona al final dels anys trenta del segle XVIII, es…

Amb el primer diari imprès El Papel Periódico , 1790, aparegué un moviment literari amb característiques pròpies, i diferents de les de la metròpoli, marcat essencialment per la vinculació a la terra i un cert independentisme Hi destacaren el crític Domingo Delmonte Aponte, el poeta José María Heredia —els poemes del qual indicaven la desclosa d’una literatura que deixava de banda els antecedents de l’època colonial—, el poeta Gabriel de la Concepción Valdés Plácido i José Jacinto Milanés, autor de drames històrics El 1834 fou constituïda l’Academia Cubana de Literatura Un interès especial…

La geografia Maurici és d’origen volcànic El relleu és de muntanyes al llarg de la costa i de planes fèrtils a l’interior Pertot, petits llacs assenyalen l’emplaçament de volcans extingits El clima és monsònic, a l’estiu gener, febrer, i hi sovintegen els tifons L’agricultura ocupa el 15,3% de la població activa i aporta el 10% del PNB 1992 Prop de les tres quartes parts dels conreus 57% de la superfície total són dedicades a canya de sucre, segona exportació en importància Altres conreus són els del te, el tabac, l’àloe, el blat de moro i l’arròs, patates i altres tubercles, llegums,…

La geografia física Travessat pel tròpic, el país és situat quasi completament a la zona àrida Entre uns 50 a 160 km cap a l’interior, una llarga cinglera cau parallelament a la plana litoral del Namib des de les terres altes de l’interior inclinades suaument vers la depressió del Kalahari De N a S, hom distingeix tres zones fisiogràfiques la zona desèrtica del Namib, que comprèn un 15% de la superfície total del país, l’altiplà central i el marge occidental de la depressió del Kalahari L’altiplà central és situat entre els 1000 i els 2000 m d’altitud, té grans planes ondulades i algunes…

L’Estat és l’actor principal del sistema polític mundial Ho és des de la seva emergència institucional durant el Renaixement europeu, en el marc d’un procés de mundialització que començà amb els grans descobriments geogràfics i ha continuat fins als nostres dies L’Estat, com a forma d’organització política, s’ha exportat progressivament des d’Europa i s’ha implantat amb la sola excepció de l’Antàrtida a escala mundial La guerra va ser, i és encara, un instrument capital de les relacions entre els estats, però en el seu decurs aquestes relacions han vist aparèixer al seu entorn, i a la recerca…

Definir una època tan concreta com la dels nous moviments socials no pot sorprendre ningú Bé que els processos històrics quasi mai no tenen una cronologia tan precisa, hi ha moments en què els canvis es precipiten i adquireixen força suficient per a caracteritzar períodes de llarga durada Uns pocs exemples poden illustrar-ho Va ser en aquest període 1900-30 que el catalanisme assolí la maduresa suficient per a participar en les eleccions, prou vitalitat per a diferenciar-se segons tendències i per a, fins i tot, tenir un paper molt actiu en la política espanyola és per tot això…

Els orígens L’anglès del qual sortí la llengua moderna començà a formar-se després de la conquesta normada 1066 i no produí cap obra literària fins després de la segona onada d’influència cultural llatina i francesa, arribada amb la dinastia Plantagenet Enrric II, 1154-89 Abans de la conquesta normanda existí una literatura anglosaxona inintelligible per al lector modern i àdhuc per al lector del segle XIII, les obres cabdals de la qual foren el poema heroic Beowulf ~ 1000, Battle of Maldun ~ 991 i l’ Anglo-Saxon Chronicle , començada en temps del rei Alfred 871-901 i continuada per diversos…

Fins a la Gran Guerra, la societat dels Països Catalans es va caracteritzar pels contrastos els elements tradicionals i els més moderns hi convivien amb tota naturalitat El món urbà, per exemple, es consolidà com l’hàbitat de la majoria dels habitants Però, de seguida, ciutats històricament rellevants, com ara Igualada o Reus, van perdre la seva preeminència davant el creixement dels nuclis que ajudaven a constituir les grans àrees metropolitanes l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, que es constituïren en prolongacions de la capital, o els ara barris perifèrics, com Sants, Sant Martí de…

Els capitans generals de Catalunya 1874-1901 Fins al Sexenni revolucionari, l’Exèrcit fou un motor actiu de construcció del règim liberal i, en aquest sentit, va reflectir en la seva mateixa actitud els projectes moderats o progressistes que es van anar enfrontant A partir de la Restauració, la iniciativa política va quedar en mans de civils L’Exèrcit, que s’havia anat transformant internament entre el 1868 i el 1874 —moment en què va desaparèixer la figura del militar-polític de l’etapa anterior i en què es reforçà la seva unitat—, es va convertir en la garantia del sistema polític que s’…