Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències de la informació A la segona meitat dels anys noranta dirigí l’edició d’ El 9 Nou de Sabadell i el 1995 obtingué el premi Tasis Torrent al millor reportatge publicat a la premsa comarcal Per a la ràdio dirigí i presentà, del 2000 al 2004,  L’hora del pati , programa matinal de RAC1 pel qual rebé els premis Micròfon de Plata i de Ràdio Associació al programa més innovador de Catalunya Ha participat com a guionista o copresentador en diversos programes de Televisió de Catalunya , entre d’altres  Sense títol 2 , dirigit per Andreu Buenafuente , Malalts de tele…

Filla de Xavier Regàs i Castells , després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència 1971-84, s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novella Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul 1994 En aquest gènere, posteriorment ha publicat  Luna, lunera 1999, premi Ciutat de Barcelona i  La canción de Dorotea 2001, premi Planeta A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón 1996,  Desde el mar 1996 i  Vent Armat 2006, i dels contes infantils Hi havia una vegada 2001 Ha publicat també llibres de viatges Ginebra , 1988 Viaje a la…

En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo  i La Nau  Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla  1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat  i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 dirigí  La Rambla…

Vida Desenvolupà la pràctica amateur en formats sempre de pas estret des del 1967 i més tard en vídeo, amb caràcter de creació personal i conreant tota mena de gèneres Els seus curts més rellevants són Reversió 1973, argumental premiat arreu pels seus valors poètics i narratius Ritual 1982, documental que s’emeté per la televisió francesa, i The Making-of the Film "Accident" 1992-95 vídeo, un reportatge del film de Jan Baca i Toni Garriga, que rebé la medalla d’or al Festival de Gran Bretanya 1998 També dirigí un parell d’obres de teatre amb el grup local Arlequí de Paper i…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes fílmiques…

Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de interpretación crítica…

Fou fundat amb el nom de Museu d’Art de Lleida a partir de les colleccions del pintor Jaume Morera , que en fou el principal impulsor, de les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i de diversos dipòsits dels museus estatals D’aquests primers fons, a banda dels del fundador destaquen obres de Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Marià Fortuny, Leandre Cristòfol, Carlos de Haes, Francisco Pradilla, Jenaro Pérez Villaamil, Enric Simonet, Agustin Lhardy, Eduardo Rosales, Melai del Polo i algunes d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres pintors holandesos En l’…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des…

Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia encarrega a…