Resultats de la cerca

El poble d’Alfarràs és situat a 281 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, just a l’encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix vers la Llitera i la que va a la Vall d’Aran El lloc fou conquerit als musulmans el 1147 pel comte Ermengol VI d’Urgell, i poc després, dins el mateix any, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona atorgà una carta de poblament als seus habitants De la primitiva església parroquial de Sant Pere, que es devia bastir després de la conquesta de l’indret, se’n tenen escasses referències Inclosa dins el bisbat de Lleida, se sap…

Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…

El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional tots ells desemboquen a la Noguera Les serres de Berganui 1273 m i de Sant Marc són ocupades per bosc rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat carboneig, recerca de tòfona, llenya, augmentat darrerament amb la repoblació Predomina el bestiar oví 10876 caps el 1983, bestiar porcí i bestiar boví estabulat Al secà hom conrea cereals, patates, farratge i en menor escala vinya i olivars El regadiu s’…

El llogaret d’Agulló, a ponent de la vila d’Àger, just en la partió d’aigües de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, posseïa una torre, avui desapareguda La primera referència històrica sobre Agulló és del 1048 En aquesta data Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger, entre altres béns, de l’església de Santa Maria del Pla amb la seva dominicatura, que afrontava a ponent amb el coll anomenat Agulló En el mateix document es fa donació de dues parellades de terra “ ultra collum de Agulio ” Al segle XII les referències sobre Agulló i la…

A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la dotació 1010 i reconegué els…

Situació Aspecte que ofereix el turó on s’assenten les restes d’aquest antic vilatge, les quals foren en part destruïdes per la construcció d’una torre d’electrificació ECSA - JBolós El primitiu assentament de Suert és situat en una elevació de roques ofítiques, aigua avall de l’actual vila del Pont de Suert, a la partida dita de Suert, prop de la font del mateix nom L’indret domina des de la banda dreta de la Noguera Ribagorçana tota la part baixa del Pla de Suert i els accessos a l’altiplà de Viu, i es troba davant per davant del castell de Lavaix Mapa 32-10 213 Situació…

Presenta alçades de 600 a 700 m, que culminen al Montpedró 734 m alt, situat al SE i coronat per l’església de Sant Salvador de Montpedró És format per la vall baixa del Reguer, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana que travessa i, en part, limita el terme a llevant, la qual s’ha obert pas a través d’aquella alineació muntanyosa per un profund congost aprofitat per a la construcció de la resclosa i central elèctrica de Santa Anna aigua avall hi ha la presa de Pinyana, on s’inicia, a la dreta, el canal de Pinyana o de Lleida la central elèctrica de Pinyana, vora el…

Situació i presentació Està situat al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Noguera Limita amb els municipis noguerencs d’Albesa N i Torrelameu NE i amb els segrianencs de la Portella NW, Vilanova de la Barca E, Alcoletge SE, Lleida SW, Torre-serona, Benavent de Segrià i Vilanova de Segrià W Es troba a la confluència de la Noguera Ribagorçana en bona part límit NE del terme amb el Segre en part límit SE, estès damunt la plana alluvial que voreja els dos rius i les terrasses més baixes de la depressió segrianenca El recorregut de 4 km de la Noguera Ribagorçana, des del seu pas…

En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a…

Aquesta església, parròquia del poble de la Pobla de Roda, fou en un principi una possessió del monestir de Santa Maria d’Ovarra Sembla que el seu primer esment es troba en la segona acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, que recull a les afrontacions terres de Santa Maria d’Ovarra i de Sant Jaume L’anomenat fals V d’Ovarra consigna la donació que els comtes Bernat i Toda van fer a l’abat Ègica de diversos vilars i de l’església de Sant Jaume l’any 912 Aquest privilegi, fals, va ésser confirmat el 1076 pel rei Sanç Ramírez i també pel seu fill Pere I Altres notícies puntuals…