Resultats de la cerca

Al sector occidental de l’actual terme hi havia el castell de Grevalosa, que apareix documentat el 990 Els primers senyors apareixen el 1063, quan Bernat Otger de Castellet vengué al comte Ramon Berenguer I el castell de Grevalosa, i el 1066 quan Gaufred feu el mateix i a més vengué la quadra de Formigosa No sabem si es tracta de dos germans o bé del senyor i el castlà Únicament podem identificar Bernat Otger de Castellet com del Castellet de l’Alt Penedès i no del Bages El segle XIII hi havia a Manresa una família cognomenada Grevalosa, però mai no apareix com a senyora d’aquest…

El castell i poble de les Avellanes fou un dels llocs pertanyents al vescomtat d’Àger i el conquerí segurament el comte Ermengol IV d’Urgell Hem de pensar que els comtes d’Urgell el deixaren en feu als senyors d’Àger La primera referència que coneixem del castell data del 1127 Es tracta de l’acta testamentària de Berenguera de Queralt, a la qual pertanyia aquesta fortalesa pel seu esponsalici amb Guerau Ponç III de Cabrera per aquest document sabem que va llegar-lo al seu fill Ponç Guerau III de Cabrera El 1204 continuava formant part del patrimoni vescomtal Guerau Ponç IV de…

Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb…

Bitllet emès per la Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i Companyia, S en C, Barcelona 1863 Molt poca cosa sabem d’aquesta empresa i gairebé tota la informació de què es disposa figura al bitllet reproduït Era barcelonina, domiciliada a la rambla de Santa Mònica núm 33 i el seu administrador era Lluís del Castillo Dels seus socis collectius destaca Pere Manté i Güell, industrial cotoner, membre de la Comissió de Fàbriques i soci el 1860 de Manté i Nogués Morirà el 1888 Castellà, Manté, Monner i Companyia, S en C, accepta dipòsits i, entre aquests, comptes corrents, i aplica…

Situació Restes del camí medieval que travessava la vall de Vallfogona de Ripollès, des de les Tenes fins al coll de Canes Se n’endevina algun fragment al llarg de la vall, sovint al riberal, al costat de la riera de Vallfogona Vista del riberal de Vallfogona, des d’aquesta població Pel pont que veiem al fons de la vall passava el camí que anava de la Garrotxa a Ripoll J Bolòs Història El segle X ja surt documentada una “estrada” —una via important— que recorria d’un cap a l’altre aquesta vall de Vallfogona, des del coll de Canes, que fa de partió amb la vall de Ridaura, a la Garrotxa, fins a…

El lloc de Vulpellac apareix esmentat en documents dels segles IX i X, més concretament des de l’any 894 L’església de “ sancti Juliani de Vulpiliaco ” ho és des del 1208, en un document en el qual s’indica que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia possessions en aquest indret Per documents dels anys 1287, 1316 i 1318, sabem que, a més d’ésser-hi construïda una fortalesa, hi tenien drets i possessions, a més del comte i del senyor feudal del lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles L’església de Sant Julià forma un conjunt amb el castell palau de…

Antiga església, ara totalment desapareguda, situada a l’emplaçament de l’actual monestir de Sant Jeroni de la Murtra El 1025 trobem documentat Rigolf de Poià, i el 1031 Guillem Rigolf, que dóna a Sant Cugat unes vinyes de Poià Potser es devia tractar d’un mateix propietari important, els descendents del qual van portar durant diverses generacions el mateix nom de Rigolf Fins i tot en la toponímia el nom de puig Rigolf va acabar substituint el de Poià Dins l’alou dels Rigolf trobem esmentada des del 1143 la capella de Sant Martí de Poià, a la qual Maria Rigolf llegava un camp Encara que a…

La capella de Sant Nicolau era situada als afores de la vila, a la dreta del Congost, en una antiga granja de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve, la qual encara la posseïa el 1851 La primera referència documentada de la capella és de l’any 1193 en el testament de Pere Bost de Riba Alta, en què llega 4 sous a l’església de Granollers, 12 a l’obra de dita església i a Sant Pere de Granollers i 8 a Sant Nicolau El 29 de gener de 1314, el bisbe Ponç de Gualba, que estava de visita a Granollers, concedí indulgència, juntament amb Sant Bartomeu, a la capella de Sant Nicolau…

Situada dins l’antic terme del castell dels Torrents, al lloc de Vilanova No sembla que hagi tingut mai funcions parroquials en tot cas, només de sufragània El lloc és documentat l’any 1029, quan Ramon vengué al bisbe Ermengol d’Urgell diversos béns situats al Solsonès i al comtat de Girona, i un alou situat a Riard, el qual afrontava amb el lloc de Vilanova L’església, amb suposades funcions parroquials, apareix l’any 1046 en la relació de parròquies, castells i altres béns i honors que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església de la Seu d’Urgell entre les parròquies del Solsonès…

Les dades que tenim de la capella del castell de Bellpuig, dedicada a la Mare de Déu, són gairebé nulles D’altra banda, ben poca cosa sabem del castell de Bellpuig, que, malgrat el seu nom, era realment un palau fortificat o fortia , que pertanyia als Bellpuig, llinatge feudatari dels barons de Sales El posseïdor més antic del castell de Bellpuig del qual tenim notícia fou Berenguer de Bellpuig, documentat l’any 1252 El terratrèmol de l’any 1428, que tant afectà les terres de la Garrotxa, destruí el palau fortificat de Bellpuig, i la seva capella, els quals foren reconstruïts…