Castellà, Manté, Monner i Companyia, S. en C., accepta dipòsits i, entre aquests, comptes corrents, i aplica aquests recursos a la concessió de crèdit i al descompte comercial. També és evident que emet bitllets, que devien tenir una cobertura oficial d’obligacions al portador, però que foren perseguits pel Banc de Barcelona, que els considerava —amb raó— com una competència il·lícita al seu privilegi d’emissió.
De la Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i Companyia, S. en C. no n’hi ha més rastre i sembla evident que no devia superar la crisi del 1866.