Resultats de la cerca

El búfal indi B bubalis , d’uns 3 m de llargada i 1,80 m d’alçada a la creu, té les banyes aplanades o inflades i buides, i li serveixen de flotadors dins l’aigua les potes acaben en dits amples, capaços de sostenir l’animal sobre el fang És omnívor, i habita, en estat salvatge, a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia, a Sri Lanka i a l’est de Bengala el carabao, que és el B bubalis subespècie sondaicus , viu en domesticitat El búfal cafre , o africà B caffer Búfal indi © X Pintanel , ateny 1,50 m d’alçada a la creu, i és pacífic, si no és molestat sol viure en ramats nombrosos,…

Els vivèrrids són carnívors de petites i mitjanes dimensions, amb el cos allargat i les extremitats habitualment curtes Es tracta d’un grup molt heterogeni, que inclou les genetes, les civetes, els lingsangs i les mangostes Posseeixen glàndules a la regió genital productores de substàncies fortament odoríferes, com l’ algàlia de la civeta —que per això rep també el nom de gat d’algàlia—, producte emprat en perfumeria, o l’espècie de mesc de la geneta o gat mesquer el mesc veritable és segregat pel mesquer, un mòsquid asiàtic Viuen des dels deserts fins a les selves tropicals del…

Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és llanós i curt Són…

El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics,…

La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…

La diversitat dels substrats i la diversitat dels sòls Si el clima és un factor determinant de la presència de selves plujoses a les regions equatorials de la Terra i en controla significativament la distribució i la composició, el paper dels sòls no és menys determinant Però els sòls, en una determinada posició del paisatge, són sempre fruit d’una interacció de substrat geològic, clima i organismes, i en el cas de les selves plujoses el paper d’aquests darrers és singularment rellevant Sovint es pensa que els sòls de les selves plujoses tenen una variabilitat relativament petita…

El nom els fou donat pels conqueridors castellans, que, en arribar a les illes Filipines, al segle XVI, els consideraren com a negres de petita alçada el nom indígena és aeta Actualment n’hi deu haver només uns 30000, la majoria dels quals tenen mestissatge amb malais Són gent de curta alçada 1,45 a 1,50 m, però tenen el cos harmoniós i ben proporcionat es tracta, doncs, de pigmeus la pell és molt fosca, tenen els cabells curts i cresps, la cara rodona, els llavis no gaire gruixuts i el nas moderadament ample Hom els ha volguts relacionar amb els pigmeus africans, però només s’hi assemblen…

El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que…

Constitueixen el nucli primitiu dels habitants de l’illa Pràcticament absorbits pels singalesos i els tàmils, de 5 300 individus censats l’any 1911 passaren a 800 el 1964, i des del 1970 han deixat d’existir virtualment com a comunitat separada Llur cultura era extremament simple Caçadors i nòmades, habitaven en coves naturals, es cobrien amb escorça d’arbre i es nodrien d’arrels i de mel silvestre Segons llur religió, els esperits dels avantpassats penetraven en el cos dels xamans, a través dels quals es comunicaven amb llurs descendents

El concepte de biodiversitat Tot i que la biodiversitat és una propietat general dels sistemes vius i que són molts els biomes que es caracteritzen per una elevada diversitat, cap com la selva equatorial plujosa no assoleix, a qualsevol escala que es consideri, una diversitat tan aclaparadora Per això sembla oportú, en començar aquest volum, fer algunes consideracions sobre el concepte mateix de biodiversitat i algunes de les seves implicacions, tant generals com referents al bioma concret que s’hi tracta La diversitat biològica Països identificats com a àrees de megadiversitat pel World Wide…