Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
Josep Roca i Alemany
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Perfeccionà la tècnica del burí a París i a Berlín, i interpretà dibuixos de Josep Triadó o d’altres artistes S'especialitzà en planxes de metall destinades a l’estampació de tapes de llibres de producció industrial Hàbil en el dibuix ornamental, es distingí també en l’art del cuir incisat i repussat i en el gravat de ferros de daurar emprats pels enquadernadors Fou premiat en diverses exposicions nacionals i internacionals Amb el pseudònim Roca i Falgar publicà en la Revista Gráfica , el 1900, la reproducció d’una relligadura en cuir repussat de singular mèrit i la comentà amb…
pronom personal
Gramàtica
El que es refereix a la persona gramatical del discurs.
Els pronoms personals tenen una funció substantiva, constitueixen un sistema coherent, que expressa d’una manera directa els dos camps referencials enfrontats en el discurs locutor-interlocutor i d’una manera indirecta el tercer camp referencial allò de què es parla Els de menció directa 1a i 2a persones no necessiten la distinció de gènere Els de menció indirecta 3a persona necessiten especialització de formes, i són els únics pronoms en el sentit etimològic de “mot que substitueix el nom” Els pronoms personals són els únics mots que han conservat restes de la declinació llatina, és a dir,…
Pere Bell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A…
Johannes Rehmke
Filosofia
Filòsof alemany.
S'interessà per l’epistemologia i intentà de superar els dualismes típics en aquest camp derivats de la divisió tradicional entre subjecte i objecte Elaborà per aquest motiu un sistema que anomenà “ciència fonamental”, resultant de la relació entre subjecte i objecte, que es concreta en cinc parells de conceptes bàsics matèria-consciència, singular-universal, simple-unitari, immutable-mutable, irreal-real Entre les seves obres principals cal esmentar Philosophie als Grundwissenschaft ‘Filosofia com a ciència fonamental’, 1910, Logik oder Philosophie als Wissenlehre ‘Lògica o…
D’altres moixons
Abans, però, de concloure i fora ja de l’ordenació dels ordres i famílies d’ocells que hem seguit, farem un simple esment de les que no havíem inclòs en la ressenya anterior, atesa la seva minsa representació a l’àrea que estudiem La família dels bombicíllids, amb l’ocell sedós, de rara aparició a les nostres latituds la dels cínclids, amb la singular merla d’aigua la dels prunèllids, amb el modest pardal de bardissa i el cercavores la dels timàlids o paradoxornítids, amb l’anomenada mallerenga de bigotis i la dels oriòlids, família tropical que aquí només representa l’esplèndid…
gènere literari
Literatura
Nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l’estructura i el contingut.
Des de Plató i Aristòtil fins gairebé al s XIX, foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura De la primera sorgeix el gènere dramàtic tragèdia, drama, comèdia, de la segona el líric poesia i de llur fusió l' èpic Benedetto Croce 1886-1952 representà el canvi de perspectiva cada obra és una visió del món, singular i individual pertany a un gènere per aspectes externs Avui és admesa, en general, la divisió clàssica, però com a expressió de tres actituds fonamentals de l’home i com un ajut —amb l’afegitó de subdivisions— per…
mode imperatiu
Gramàtica
Mode verbal, amb funció lingüística purament apel·lativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives.
Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present però, com que entre un manament i la seva execució existeix un cert lapse, l’imperatiu suposa una projecció implícita o explícita de futur D’aquí l’ús del futur d’indicatiu amb valor d’…
llengües samoiedes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.
Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les…
Giovanni Testori
Literatura italiana
Escriptor italià.
Ambientà les seves obres en el món popular proletari milanès dintre de les directrius neorealistes, amb una barreja singular de llengua i dialecte S'inicià amb els contes Il dio di Reoserio 1954, Il ponte della Ghisolfa 1958 i La Gilda del Mac Mahon 1959 i les novelles Il fabbricone 1961 i La catedrale 1974 Conreà també la poesia L’amore 1968, Nel tuo sangue 1973, Diademata 1986 i el teatre La Maria Brasca 1960, La monaca di Monza 1967, Erodiade 1969, SdisOré 1991, a més de versions actualitzades de tragèdies clàssiques Amleto 1972, Macbetto 1974, Edipo 1977 Aportà també…
Movimiento de Acción Social
Partit polític
Organització política creada a Barcelonaal juliol de 1986 per militants del Movimiento Falangista de España.
Preconit-zà una línia “nacionalsindicalista” per exemple, reclamà nacionalitzar la banca de singular eclecticisme ideològic reivindicà Bakunin i inquietuds ecologistes Canvià el nom per similitud amb Acción Social el partit fundat per José M Ruiz-Mateos i al juliol de 1987 es convertí en Movimiento Autónomo Solidarista Aleshores seguí molt més les consignes del solidarisme francès, sorgit a la primeria dels anys setanta, radicalment anticapitalista i antisoviètic, paneuropeu i solidari amb lluites antiimperialistes diverses el MAS se solidaritzà amb la guerrilla afganesa i l’Iran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina