Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa
Arxiu MACBA (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Fill d’un gravador, el 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida D’aquests anys són els primers escrits, en els quals ja apareixen alguns dels elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista Acabada la guerra fou obligat a fer el servei militar en l’exèrcit franquista a Salamanca En tornar a Barcelona, es guanyà la vida com a gravador i venedor de llibres Llegí Freud, s’interessà per l’automatisme psíquic, i començà a escriure imatges hipnagògiques La coneixença de JV Foix , que li aconsellà de practicar el sonet,…
,
El nou periodisme: Luis de Galinsoga
Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo en la profesión…
Catolicisme, regionalisme i cinema de masses
Els anys de la Segona República van ser testimoni del pas del cinema mut al sonor Aquest avenç tecnològic va comportar la reconversió de les sales exhibidores i dels diferents professionals del medi, i també una important inversió de capitals l’adaptació a la nova conjuntura topava amb un seguit de problemes, entre els quals destacaven la competència del cinema de Hollywood disposat aleshores a la producció en castellà i les càrregues fiscals imposades a la indústria cinematogràfica El reconeixement oficial del poder de la imatge en moviment com a instrument i vehicle de propaganda política…
Aribau, un mite discutit
Retrat de BC Aribau, R Martí i Alsina, c 1882 GCI / GS Encara circula el tòpic que la publicació de La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, fou l’inici de la Renaixença i d’un procés de normalització en l’ús literari de la llengua catalana que s’afermaria amb els Jocs Florals i culminaria en el Modernisme Se’l troba fins i tot en textos —que, d’entrada, el desmenteixen— de la manera que s’acostumen a escolar els tòpics, inadvertidament Les objeccions a aquesta concepció són cada dia més freqüents i argumentades s’assenyala el caràcter anecdòtic de la composició, la nulla…
Ausiàs Marc

Ausiàs Marc
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era fill de Pere Marc , de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…
,
Obra completa de Miquel Batllori
Historiografia catalana
Obra publicada a València entre els anys 1993 i 2002 per l’editorial Tres i Quatre, a cura d’Eulàlia Duran i Josep Solervicens.
Editada en 20 volums, la monumental obra completa de l’historiador Miquel Batllori s’articula en cinc grans blocs temàtics —Edat Mitjana, Renaixement i Barroc, Illustració, Iberoamèrica i món contemporani— i aplega, en traducció catalana, tota la seva obra, sovint publicada en revistes especialitzades, en miscellànies d’homenatge a historiadors europeus o en actes de congressos internacionals és a dir, no publica volums anteriors, sinó que en crea de nous destinats a fer més accessibles un conjunt de publicacions fins aleshores molt disperses De l’edat mitjana vol I, 1993, Ramon…
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el nom poètic de Garceni , i sobretot com el Rector de…
,
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
Sociologia 2018
Sociologia
El populisme o el fantasma del feixisme Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials al Brasil amb un discurs intolerant, clarament xenòfob, misogin i homòfob El fantasma del feixisme ha despertat novament a Europa Es tracta d’un feixisme light que no apareix a cara descoberta i es transvesteix de populisme Al segle XXI l’extrema dreta pren formes “amables” i un llenguatge diferent a la del feixisme de Hitler i Mussolini a la primera meitat del segle XX Tanmateix, la inquietud creix davant l’existència d’un feixisme latent a les societats contemporànies i de la deriva autoritària que…
De la gran esperança a la gran ensulsiada
El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina