Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
Mare de Déu de Corts o del Puig de França (Ripoll)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de les ruïnes de l’església F Tur Aquesta capella, ara en ruïnes, es troba vora el mas Clorts, a la solana de Clorts, a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, més tard sufragània de Llaés Mapa 294M781 Situació 31TDG371605 Hom hi pot anar per dos camins des de Santa Maria de Besora, cal anar al mas Ferrers i continuar cap a l’antiga parròquia de Llaés, des d’on es pren el camí que porta al mas Serra i a Sant Vicenç de Puigmal un trencall en direcció al nord-est porta a la capella i al mas Castellpalom El camí també es pot fer des de la carretera N-152,…
Sant Eudald del castell de Rubió (Foradada)
Art romànic
Situació Absis d’aquesta església, avui molt malmesa, que es dreça a mig aire del penyal del castell ECSA - JA Adell L’església de Sant Eudald del castell de Rubió és a mig aire del penyal on es dreça el castell, sobre el curs del Segre i tot dominant l’abandonat poble de Rubió de Sòls o de Baix Mapa 33-13328 Situació 31TCG340416 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior JAA Història Malauradament, no posseïm notícies històriques sobre aquesta església Fou la capella del castell de Rubió, documentat des del 1018, bé que no és possible establir si arribà…
Sant Joan de Censà
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta església, antiga parròquia del lloc, ara convertida en l’església del cementiri ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan es troba a la part baixa de la població de Censà, al costat del cementiri Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 10” N - Long 2° 10’ 29” E L’església és prop de la carretera D-4E, en entrar al poble JAA Història Aquesta església fou la parròquia de Censà fins al segle XIX El seu primer esment documental és de l’any 1189, en què Arnau de Llúgols i el seu germà Guillem van vendre a Berenguer, prior de Cornellà, la…
Òstia

Restes d’un mesaic d’Òstia
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat romana situada a la desembocadura del Tíber, a la vora de l’actual vila i estació balneària homònimes (Lido d’Òstia), a la província de Roma.
Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies…
Sant Pere Gros de Cervera
Priorat
Priorat benedictí, filial de Ripoll, al SW de Cervera (Segarra), vora el riu d’Ondara.
És característica la seva església rodona, construïda al s XI És una de les millors rotondes del romànic català El diàmetre exterior és de 10 m, i l’interior de 5 Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d’espadanya al centre de la volta S'esmenta per primera vegada el 1072 El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de SantPere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que…
Sant Andreu de les Conilleres o de Can Morgades del Grau (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat de migdia, on hi ha adossat un absis d’un edifici alt-medieval ECSA - JA Adell La capella de Sant Andreu és a 1,5 km del poble de les Conilleres, en direcció a Castellví de la Marca, al costat de la masia de can Morgades del Grau JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF828784 Història Tot i que els indicis arquitectònics apunten que aquesta capella té uns orígens romànics, no s’ha trobat esmentada en cap document anterior al segle XIII L’esment més reculat de l’antiga capella data del començament del segle XVI SLIS Església Es tracta d’un edifici…
Sant Sebastià de Castillo de Sos
Art romànic
Aquesta església és la parròquia de Castillo de Sos Va ésser reconstruïda de bell nou en 1665-70, per la qual cosa no conserva actualment traces de l’antic edifici medieval Segons un instrument qüestionable, a la primeria del segle XI el comte Isarn de Ribagorça concedí al monestir d’Orema un capmàs a Castillo de Sos, prop de Sant Sebastià Es tractaria de la primera referència de l’església D’altra banda, l’existència de l’església resta documentada indirectament vers el 1030, quan els senyors Apó Galí i Sanga compraren una vinya al Cap de la Vila que confrontava amb la del…
Convent de la Mercè, abans Sant Martí (Perpinyà)
Art romànic
Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller, el dors del…
Sant Andreu i Sant Guillem de Sant Guim de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Aquesta església, que centra el poble de Sant Guim de la Rabassa, al sector de migdia del terme, es degué construir a mitjan segle XI, quan es procedí a organitzar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Sant Guim ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on se’n fa esment amb els noms de Sancto Guilemo i Sancto Guillelmo L’existència de l’església i el poble de Sant Guim està molt ben documentada durant tota l’edat mitjana En un moment que es desconeix, l’antiga parròquia de Sant Guim deixà de tenir aquesta categoria i, igual que la…
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des de la meitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina