Resultats de la cerca

Església parroquial del poble de Soses, a uns 15 km al sud de Lleida, a la riba dreta del riu Segre La primera menció documental de Soses es troba en una convinença signada entre l’alcaid de Lleida Ibn Hilgl i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el 1120 El primer concedí al comte diversos castells situats als límits del territori de Lleida, segurament amb la intenció de protegir el mateix districte Entre tots aquests castells s’esmenta el de Soses Sembla que la colonització de l’indret fou força primerenca L’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis ja consta l’església de Soses…

Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dona en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és…

En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell…

Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies…

És característica la seva església rodona, construïda al s XI És una de les millors rotondes del romànic català El diàmetre exterior és de 10 m, i l’interior de 5 Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d’espadanya al centre de la volta S'esmenta per primera vegada el 1072 El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de SantPere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que…

Aquesta església és la parròquia de Castillo de Sos Va ésser reconstruïda de bell nou en 1665-70, per la qual cosa no conserva actualment traces de l’antic edifici medieval Segons un instrument qüestionable, a la primeria del segle XI el comte Isarn de Ribagorça concedí al monestir d’Orema un capmàs a Castillo de Sos, prop de Sant Sebastià Es tractaria de la primera referència de l’església D’altra banda, l’existència de l’església resta documentada indirectament vers el 1030, quan els senyors Apó Galí i Sanga compraren una vinya al Cap de la Vila que confrontava amb la del…

Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller, el dors del…

Aquesta església, que centra el poble de Sant Guim de la Rabassa, al sector de migdia del terme, es degué construir a mitjan segle XI, quan es procedí a organitzar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Sant Guim ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on se’n fa esment amb els noms de Sancto Guilemo i Sancto Guillelmo L’existència de l’església i el poble de Sant Guim està molt ben documentada durant tota l’edat mitjana En un moment que es desconeix, l’antiga parròquia de Sant Guim deixà de tenir aquesta categoria i, igual que la…

Situació Aspecte de l’església des del costat de migdia, on hi ha adossat un absis d’un edifici alt-medieval ECSA - JA Adell La capella de Sant Andreu és a 1,5 km del poble de les Conilleres, en direcció a Castellví de la Marca, al costat de la masia de can Morgades del Grau JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF828784 Història Tot i que els indicis arquitectònics apunten que aquesta capella té uns orígens romànics, no s’ha trobat esmentada en cap document anterior al segle XIII L’esment més reculat de l’antiga capella data del començament del segle XVI SLIS Església Es tracta d’un edifici…

Situació Vista de l’absis de Sant Fruitós de Fontelles, on s’endevinen les traces de la primitiva finestra, ara tapiada ECSA - JA Adell L’església de Sant Fruitós de Fontelles es troba prop del mas de Can Franc de Fontelles, al costat d’un petit cementiri, a uns 25 m del camí, just davant del mas, però molt emboscada Mapa 34-11253 Situació 31TCG712843 S’hi pot anar des de Nabiners, seguint la mateixa pista, només apta per a vehicles tot terreny, amb trams difícils, que en uns 5 km de recorregut porta a Can Franc, passada la cruïlla de la Freita La mateixa pista arriba, en uns 5…