Sant Joan de Censà

Situació

Vista del costat sud-est d’aquesta església, antiga parròquia del lloc, ara convertida en l’església del cementiri.

ECSA - J. A. Adell

L’antiga església parroquial de Sant Joan es troba a la part baixa de la població de Censà, al costat del cementiri.

Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 36’ 10” N - Long. 2° 10’ 29” E.

L’església és prop de la carretera D-4E, en entrar al poble. (JAA)

Història

Aquesta església fou la parròquia de Censà fins al segle XIX. El seu primer esment documental és de l’any 1189, en què Arnau de Llúgols i el seu germà Guillem van vendre a Berenguer, prior de Cornellà, la meitat d’un mas que posseïen a la vila de Censà, a la parròquia de Sant Joan.

Al segle XIX s’edificà una nova església parroquial a la part alta del poble, l’actual, prop del castell. L’antiga restà des d’aleshores abandonada i aviat ruïnosa. Els darrers anys ha estat restaurada. (PP)

Església

Planta de l’església, amb la nau allargada vers ponent al segle XII en construir-se la volta actual.

R. Mallol

És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un profund arc presbiteral.

La nau presenta traces molt clares d’haver estat allargada cap a ponent, en un procés de reforma durant el qual, possiblement, es va construir la volta actual, que substituïa el sistema de sostre primitiu. La porta actual, resolta en arc de mig punt, emfasitzat per una arquivolta recta, s’obre a la façana oest, que és capçada per un campanar d’espadanya de dos ulls. Aquest campanar, que presenta una coronació de factura barroca, fou construït possiblement en el mateix procés en el qual s’afegí una capella, de planta quadrada, al mur nord, prop de l’angle nord-est.

Interior de l’església amb la volta apuntada i el mur de ponent amb la porta al fons.

ECSA - A. Roura

A la façana sud s’obren quatre finestres de doble esqueixada, de factura diversa, molt rústega la de l’extrem est, mentre que la del seu costat presenta traces d’haver estat restaurada. Les dues de ponent, una en el tram ampliat, presenten una construcció més acurada. En la part central d’aquesta façana sud es conserva, paredada, la porta de la construcció primitiva, resolta amb una llinda de fusta a l’exterior i arc de mig punt a l’interior. En el mur nord, per davant de la porta, s’obre una fornícula, rectangular, coronada amb un arc de mig punt. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, i en la façana de ponent s’obre un ull de bou circular.

L’aparell de l’edifici primitiu és format per carreus de pedra granítica, molt irregulars, col·locats amb tendència a formar filades horitzontals, amb la presència de grans carreus sense polir a la part baixa del mur, en el qual s’observen sectors amb juntes incises entre les pedres, que imiten un carreuat fictici.

Les façanes no presenten cap tipus d’ornamentació i l’edifici, en la seva austeritat, no té elements rellevants. Les seves condicions espacials i constructives, però, permeten de considerar-la plenament com a obra del segle XI, ampliada al segle XII, o poc després, amb una tecnologia molt més pobra. (JAA)

Bibliografia

  • Cazes, 1974, pàg. 26; 1990, pàg. 73