Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
Manel Marí
Literatura
Nom pel qual fou conegut el poeta Manuel Garcia i Marí.
Resident des d’infant a València, estudià piano, psicologia i sociologia Fou molt actiu en els moviments estudiantils coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats BEA de la Universitat de València 1996-98, representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València 1996 Collaborador habitual del diari Última Hora , Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la collecció “Poesia Precintada” de l’editorial Res Publica, els seus poemaris el situaren en un lloc destacat entre els…
Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya
Conjunt d’òrgans de l’administració catalana, d’arxius i de normes i procediments per a garantir el tractament tècnic adequat a la gestió, preservació i difusió dels documents.
Els òrgans administratius són el Servei d’Arxius, adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de la Documentació els arxius són els de la Generalitat de Catalunya, els de les diputacions provincials, els dels ajuntaments de més de deu mil habitants, l’Arxiu Històric de Protocols, els arxius històrics provincials de Lleida, Tarragona i Girona Segons la llei d’arxius i documents, també es consideren part del Servei, l’Arxiu de la Corona d’Aragó —actualment de titularitat i gestió estatal— i els…
Festival de Prada
Música
Cicle d’audicions musicals fundat per Pau Casals a Prada (Conflent), l’any 1950.
La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de JSBach Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939 Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà Hi intervingueren, entre altres, Alfred Cortot, Eugène…
anàlisi mecànica
Geologia
Tria de les partícules d’un sòl segons llurs dimensions o llur pes, a través d’un tamisatge, o per sedimentació en suspensió aquosa.
Revela la textura del sòl
Orquestra de Cambra Orpheus
Música
Formació creada a Nova York el 1972 pel violoncel·lista Julian Fifer, al capdavant d’un grup de músics, amb l’objectiu de tocar, sense director i amb un conjunt de cambra, música inicialment composta per a orquestra simfònica.
L’Orpheus és una orquestra que s’autogestiona i en la qual els músics s’exigeixen els uns als altres un alt nivell de qualitat i de responsabilitat professional Per a cada peça que ha d’interpretar, el grup tria un concertmaister i un representant per a cada secció de l’orquestra, els quals realitzen una primera aproximació a l’obra abans que aquesta sigui abordada pel conjunt dels intèrprets Els disset músics de corda i els deu de vent que constitueixen la formació exerceixen, a més, la docència en conservatoris i universitats de l’àrea de Nova York, com la Juilliard School, el…
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers…
Francesc Mateu i Nicolau
Música
Baix mallorquí.
Vida Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant Aconsellat pel mestre C de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I Muntaner Posteriorment J Goula l’instruí en les tècniques de vocalització L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix , de G Donizetti Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita , Gli Ugonoti , Don Pasquale i Semiramide Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a CA Casella L’any 1871 E Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam Mateu al revés El 1872 actuà…
Papers de Salamanca
Història
Nom amb què és coneguda la documentació espoliada a la Generalitat de Catalunya i a organitzacions, entitats i particulars catalans, per les forces franquistes a partir del gener del 1939 i dipositada a l’Archivo Histórico Nacional de Salamanca el 1940.
De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…
Manuel Gònima
Música
Mestre de capella català.
Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té…
Orquestra Simfònica de Madrid
Música
Formació orquestral fundada a Madrid l’any 1903 pels components de la Societat de Concerts i presentada en públic per primera vegada el 7 de febrer de 1904 sota la direcció d’Alonso Cordelás.
El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P Steinberg, K Sanderling i K Penderecki,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina