Resultats de la cerca

Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el temps s’especialitzà en…

Començà els seus estudis al Conservatori de Cracòvia, on fou deixeble del pianista T Leschetizky Més tard estudià composició amb Guido Adler i Hugo Riemann a Leipzig Debutà a Viena i es donà a conèixer ràpidament fent gires per Europa Residí a Berlín i a Copenhaguen i més tard viatjà per l’Amèrica del Sud i per Austràlia, país aquest darrer on l’any 1940 fixà la seva residència A part de realitzar nombrosos concerts com a solista, també acompanyà en moltes ocasions el violinista Bronislaw Huberman Més tard, tots dos músics s’uniren a Pau Casals, amb el qual interpretaren els Tres trios…

Membre d’una família de músics francesa, després d’haver après violí i clavicèmbal amb el seu pare Dominique, estudià amb el famós organista André Raison i amb Jean-Baptiste Moreau Al marge de diferents càrrecs d’organista, com el que ocupà a partir del 1719 als Grands Jacobins en substitució de Raison, estigué al servei de la cort de Versalles, lligat especialment a Madame de Maintenon, favorita de Lluís XIV Feu de superintendent dels concerts durant els darrers anys del seu regnat i fou organista i mestre de música a l’escola de noies de Saint-Cyr, on ensenyava cant i preparava…

Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de formar part…

Descendent d’una família d’artistes, el 1819 estudià composició i orquestració amb A Rejcha al Conservatori de Música de París De les seves primeres obres, totes per a piano, cal destacar l' Air russe varié opus 17 1836, que R Schumann elogià a la "Neue Zeitschrift für Musik" El gènere que cultivà amb més èxit fou la música de cambra D’aquest repertori destaquen els quintets i trios per a piano i un sextet per a piano i instruments de vent, de l’any 1852, que fou la primera obra escrita amb aquesta combinació instrumental El Nonet per a vent i corda opus 38 1849 fou la peça que…

L’estructura bàsica de la peça completa és dansa-trio-dansa da capo , però també es dona la possibilitat d’ampliar l’esquema amb altres trios, diferents o no, que es van alternant amb la dansa principal El nom de trio ve del fet que, al principi, aquesta secció s’interpretava a tres parts instrumentals, generalment de vent sovint dos oboès i un fagot D’aquesta manera se’n reforçava el caràcter lleuger que contrastava amb la secció principal Malgrat els canvis posteriors en la instrumentació, el trio ha continuat mantenint el seu sentit melòdic, una textura més lleugera i, sovint…

Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…

Cec de naixement i nascut en una família molt humil, rebé classes de piano des de tres anys En l’adolescència descobrí el jazz i començà a treballar com a músic en pubs i sales de ball Aviat fou un dels músics britànics més reconeguts Influït per Fats Waller i Teddy Wilson, el 1937 enregistrà el seu primer disc, i obtingué reconeixement al seu país L’any 1947 emigrà als Estats Units, on es nacionalitzà més tard 1956, i s’establí a Nova York Formà un quintet de gran popularitat, que incloïa vibràfon i guitarra i que produí el distingible so Shearing, basat en l’estil pianístic de block chords…

Alumne del seu pare en un primer moment, continuà la seva formació musical a Praga, on també estudià dret El 1781 anà a Viena, on conegué WA Mozart, J Haydn, JG Albrechtsberger i K Ditters von Dittersdorf Estant al servei del príncep Ruspoli, pogué estudiar a Nàpols amb G Paisiello i N Sala Després d’anar a París i Londres, retornà a Viena per a treballar a la cort 1793-1803 El fet de ser secretari del comte Franz von Fünfkirchen li permeté executar algunes de les seves simfonies A partir del 1804, i fins el 1831, fou mestre de capella als teatres de la cort Bon imitador de l’…

Normalment el metre de les marxes és binari, tot i que també n’hi ha molts exemples en metre ternari Les frases són regulars, i l’estructura formal amb més tradició és com la del minuet, amb un o més trios de caràcter més melòdic És en la música militar on la marxa ha tingut el seu principal camp de desenvolupament Molt probablement els orígens de la marxa militar es troben en els ritmes de tambor que, al principi del segle XVI, identificaven els diferents exèrcits europeus Les primeres bandes militars aparegueren a la segona meitat del segle XVII, molt condicionades musicalment…