Resultats de la cerca
Es mostren 863 resultats
Can Mata
Jaciment paleontològic
Jaciment prehistòric al municipi dels Hostalets de Pierola (Anoia), dins la conca del Vallès-Penedès.
Des del 2002, en aquest indret, situat enmig d’un abocador de residus, han aparegut més de 50000 fòssils, d’entre els quals destaquen els fragments d’una mandíbula i molars d’ara fa 15 milions d’anys, que han permès afirmar l’existència d’una nova paleoespècie anomenada Pliopithecus canmatensis Es tracta d’una família extinta dels primers primats catarrins que passaren a Euràsia des d’Àfrica durant el Miocè fa uns 23,5 milions d’anys i prosperaren al continent europeu durant poc més de vuit milions d’anys Vivien dalt dels arbres i s’alimentaven de fruits Segons el seu…
Josep Lluís Ortega i Monasterio
Música
Músic.
Visqué els seus primers anys a Mutriku Guipúscoa, fins que quedà orfe de pare i mare i fou acollit per uns familiars que vivien a Palol d’Organyà Féu la carrera militar a les acadèmies de Saragossa, Guadalajara i Toledo, i estigué destinat a Madrid, Jaca i, durant molts anys, a Palamós, on compaginà la carrera amb la seva gran passió, la música, i de manera especial les havaneres L’any 1976 fou empresonat per la seva pertinença a la Unió Militar Democràtica, i pel mateix motiu fou expulsat de l’exèrcit al desembre del 1978 L’any 1984 fou rehabilitat amb el grau de coronel que…
circassià | circassiana
Etnologia
Individu d’un poble caucasià que poblava antigament tota la Circàssia, però d’ençà de les guerres contra la dominació russa (segles XVIII-XIX) finalitzades el 1864, perdé part del seu territori, i una bona part dels seus components emigraren cap a Turquia i Síria.
És dit també txerquès , forma russificada del mateix nom, i adigué , que és el nom autòcton, però que designa més específicament una part del poble circassià Actualment 1975 n'hi ha uns 420000 a Rússia —principalment a la República dels Kabardins i dels Balkars ~280000, dits circassians orientals o kabardins, a l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia ~90 000, dits circassians occidentals o adigués, i a l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos ~50000, dits txerkessos— uns 58000 a Turquia i uns 50000 a Síria Practiquen principalment l’agricultura i la ramaderia i posseeixen des de temps…
benimerí | benimerina
Història
Individu d’una dinastia berber del grup Zenāta, anomenada també marínida,que substituí els almohades en el domini de l’Àfrica del nord (1269-1465).
Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48…
Castell de Fonoll (Passanant)
Art romànic
L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497, consta que l…
domini
Història
Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les…
Castell de Mont-roig (Darnius)
Art romànic
Cap a l’any 1070 hi hagué un jurament de fidelitat prestat al comte Bernat I de Besalú, on surt esmentat el castell de Montroig “Monte Rogo” , la seva castellania i les seves pertinences És possible, bé que no segur, que qui jurà fidelitat per aquest castell i per molts d’altres fos Guillem Bernat Les notícies d’aquest castell són, però, força escasses Al segle XIII apareix un Ramon de Mont-roig “de Monte Rubeo” com a arxilevita de la catedral de Girona L’any 1292 un document diu que calia que hi hagués 18 homes per a la defensa del castell de Mont-roig, un nombre ja força important Segons el…
agustí | agustina
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes i congregacions religiosos sorgits de l’espiritualitat augustiniana.
Agustí establí al seu voltant una comunitat de clergues per a aquesta i per a d’altres, nascudes a imitació de la seva, escriví, vers l’any 400, una regla monàstica dita ad servos Dei , la qual, juntament amb els sermons De vita et moribus clericorum i les Enarrationes super psalmum 132 , formen els documents bàsics de l’ideal monàstic de sant Agustí, que exercí una forta influència en l’estructuració de la vida religiosa occidental També dirigí un grup de dones que vivien comunitàriament amb la seva germana la versió femenina de la regla unida a l’epístola 211 és una recensió…
Torre de la Faneca (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu pare, en…
Castell de Siurana (Siurana d’Empordà)
Art romànic
L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina