Resultats de la cerca

El sistema jeroglífic i ideogràfic maia és tan complex, que encara no ha pogut ésser totalment desxifrat dels 400 signes de què consta, hom només coneix el significat de la meitat, que correspon als signes dels nombres i del calendari i als noms d’alguns déus Pel que fa a la numeració, els maies establiren un sistema vigesimal i posicional és a dir si en el sistema de numeració aràbic hom canvia de columna cada deu nombres, en el sistema de numeració maia hom ho fa cada vint en lloc de passar de 10 a 100, a 1 000, etc, hom passa de 20 a 400, a 8 000, etc aquests nombres eren representats…

Al març, alguns sectors de la capital, Majuro, van quedar negats per les fortes marees, les més severes en trenta anys, i van provocar un miler de desplaçats Al cap d’un mes, la capital va acollir la 13a edició del Diàleg de Cartagena, en què van participar 40 països per impulsar accions per a afrontar el canvi climàtic i els seus efectes També a l’abril, el Govern va denunciar les nou potències nuclears del món davant del Tribunal Penal Internacional, i davant dels tribunals dels Estats Units, per haver abandonat els compromisos del tractat de no-proliferació del 1986 que obliguen a negociar…

Hi ha diferents procediments per a calcular el valor energètic dels nutrients, és a dir, la quantitat de Kcal que és generada durant llur combustió El mètode més senzill consisteix a mesurar la quantitat de calor que es desprèn al medi extern durant l’oxidació de cada un d’ells i, per això, s’introdueixen en un calorímetre, que és una cambra aïllada tèrmicament les parets de la qual registren canvis mínims de temperatura Així, hom ha pogut determinar que la combustió d’1 g d’hidrats de carboni genera una quantitat de calor de 3,74 Kcal aproximadament la d’1 g de lípids, 9,30 i la d’1 g de…

La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pestanegra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat,…

Hom l’empra especialment en qüestions militars i diplomàtiques

S'associa sovint a trastorns afàsics És segurament ocasionada per lesions de l’escorça cerebral

El comptador binari és constituït per un conjunt de n bàscules biestables connectades en cascada, que té 2 n posicions estables i és capaç, doncs, de comptar en el sistema binari de 0 a 2 n —1 el comptador decimal efectua, per contra, el compte en el sistema decimal, i és format per un conjunt de dècades, cadascuna de les quals és constituïda per un grup de quatre bàscules connectades en forma adequada a fi de tenir 10 estats estables amb n dècades hom pot comptar de 0 a 10 n —1, és a dir, fins a nombres de n xifres Els comptadors poden ésser sincrònics o asincrònics segons que el senyal de…

Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són herència dels sistemes d’…

Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de…