Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
Sant Sebastià de la Roca d’Albera
Art romànic
Situació Interior de l’església després de la seva recent restauració ECSA - JA Adell esquerra, i ECSA - A Roura L’església de Sant Sebastià és situada dins el nucli urbà del poble de la Roca d’Albera, al costat de la carretera que porta a la Rocavella JAA Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Història Malauradament no hi ha referències documentals sobre aquesta capella fins a èpoques molt tardanes La primera notícia històrica és de l’any 1571, en què consta dins el terme de la Roca El seu titular, sant Sebastià, potser no era l’advocació original de l’església, que…
Els piciformes: picots
Els piciformes tenen alguns caràcters morfològics peculiars relacionats amb els seus hàbits, com és la cua curta i rígida, amb la qual s’ajuden en enfilar-se pels troncs, l’estructura de les potes i la forma del bec, adequada per a treure insectes de les clivelles dels troncs, caràcters que es poden observar en aquest exemplar de picot garser gros Picoides major , collocat en una positura ben típica de tots els ocells del seu grup Xavier Ferrer De les 7 famílies d’ocells forestals que s’apleguen en l’ordre dels piciformes Piciformes , només ens afecta la dels pícids o picots, la més…
Boscaler comú
Àrea de nidificació del boscaler comú Loscustella luscinioides als Països Catalans Maber, original dels autors El boscaler comú és un ocell estival que nia molt localment a la zona continental dels Països Catalans a les Balears la seva situació és menys coneguda, però pot nidificar o ho ha fet a Mallorca, Menorca i Eivissa La fenologia d’aquesta espècie és poc coneguda tan sols se sap que arriba al delta de l’Ebre a partir del final de març primera citació el 230378 i hi roman fins a la darreria de setembre o els primers dies d’octubre darrera observació el 021082 L’època de reproducció s’…
Bec de serra petit
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi…
gestació subrogada
Dret
Medicina
Gestació resultat d’un acord pel qual la gestant es compromet a donar a una altra persona o persones el nadó, del qual esdevenen els pares a tots els efectes, llevat del biològic en sentit estricte.
La gestació subrogada pot obeir a diversos motius, entre els quals hi pot haver la infertilitat d’una o de les dues persones que la contracten, algun tipus de malaltia en el cònjuge femení que impossibilita la fecundació o l’embaràs, o la impossibilitat biològica de dur a terme la gestació parelles homosexuals masculines D’acord amb aquesta casuística, l’embrió de la gestant subrogada pot procedir d’inseminació artificial o de la fecundació in vitro Anàlogament, les gàmetes poden procedir d’un dels dos progenitors i de la gestant subrogada, dels dos progenitors, de la gestant subrogada i d’…
serval
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de cap petit amb orelles grosses, fosques i arrodonides i cua curta, de pèl groguenc amb taques fosques, llevat de les parts inferiors i el musell, de color blanc.
Pot arribar a tenir una longitud total de 150 cm i una alçada de 50 cm Viu a la sabana africana, a Algèria i al sud del desert del Sahara S'alimenta al vespre i a l’alba de petits rosegadors, ocells, antílps joves i llangardaixos Les femelles pareixen dos o tres petits després d’una gestació de 9 a 11 setmanes S'emancipen de la mare quan tenen un any i s’estableixen en un territori propi Els seus predadors són lleopards, gossos i l’espècie humana S'ha extingit d’algunes zones de Sud-àfrica
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…
Castell de Castellcir
Art romànic
Situació Conjunt de les ruïnes del castell i de la capella de Sant Martí sobre el penyal dit la Popa M Anglada El castell es troba sobre un extrem d’una petita serra rocosa que fa de contrafort del massís de Sauva Negra Aquest esperó rocós, vist des de les cares sud-est i nord-oest, sembla el perfil posterior d’un vaixell per la balma que hi ha a l’extrem de llevant Per això ha rebut el nom popular de la Popa La cota sobre el nivell de la mar és d’uns 850 m Mapa L37-15393 Situació 31TDG316251 El camí que cal agafar és el que surt de Castellcir al final del carrer de l’Amargura, el mateix que…
Sant Joan de Torreblanca (Ponts)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part més ben conservada, amb la clàssica decoració de tipus llombard ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Sant Joan són al vessant sud del serrat al cim del qual hi ha les restes del castell de Torreblanca, en una posició dominant sobre el curs del Segre Mapa 34-23329 Situació 31TCG475447 Per accedir-hi, cal seguir un dels itineraris que s’han descrit en la monografia precedent JAA Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia de Torreblanca La seva història s’ha de relacionar amb el proper castell de Torreblanca o de la Costa de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina