Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Martí és esmentada el 819, en la consagració de la catedral d’Urgell Al fossar del poble es troben els vestigis de la capella de Santa Margarida, romànica Hom fa festa major el primer diumenge de novembre El castell d’Adraén, documentat des del segle XII, era cap d’una batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Dins el terme parroquial d’Adraén hi ha la capella de Sant Salvador

Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional del recinte…

Situació Aspecte que oferia fa alguns anys aquesta capella, ara totalment ensulsiada i coberta de bardissa J Tous La capella de Santa Maria de la Llata és situada entre els termes d’Anàs i Bonestarre, però dins d’aquesta darrera població Emplaçada al mig d’un camp, és de propietat particular Mapa 34-9 182 Situació 31TCH536155 Per a arribar-hi s’ha d’agafar el camí que surt de la part baixa del poble de Bonestarre i que porta fins als camps on es troba l’edifici JAA Història Malauradament, manca informació escrita suficient per a poder documentar aquesta capella…

Situació Capella d’extrema senzillesa situada a ponent del poble de Boldís Jussà J Tous L’abandonada capella de Sant Pere de Boldís Jussà és a uns 200 m a ponent del poble de Boldís Jussà Mapa 34-9 182 Situació 31TCH577196 S’arriba al llogaret de Boldís Jussà per una pista que surt de Lladorre JAA Història Malgrat que la capella de Sant Pere és un edifici de factura alt-medieval, la primera menció que en tenim és de l’any 1904, en el Plan Parroquial del Obispado de Urgel , que inclou, dins la parròquia de Sant Pere de Boldís Jussà, la capella…

Situació Vista de les ruïnes de l’església les quals mostren un munt de pedres que deixen veure encara un plec en degradació, únic vestigi de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella són emplaçades en un margenal que delimita uns camps propers al mas O la Caseta, situada a la banda nord-occidental del terme Long 1°41’47” — Lat 41°46’54” Un cop situats a Camps, cal emprendre un camí carreter que mena al mas la Caseta, darrere el qual i al margenal d’uns camps, hi ha les poques restes que es conserven de la capella FJM-AMB Història Aquesta…

Situació Antic edifici romànic molt restaurat J Tous La petita capella de Sant Iscle i Santa Victòria és dins la propietat de la masia de Can Guilla de Llerona, darrere la casa i enmig dels camps Mapa L37-15393 Situació 31TDG418125 S’hi pot accedir per la carretera N-152 de Granollers a Vic, quilòmetre 34,5, per un camí que condueix a la urbanització Els Gorchs Després d’uns 20 m, un cop passades les installacions esportives de les urbanitzacions, s’arriba a la masia Per poder visitar-la cal demanar permís al propietari CBC-MRGP Història Documentalment consta la seva existència…

Vida Fou un dels músics flamencs actius a Itàlia més notables de la generació de Josquin Des Prés Cap al 1471 era al servei de la cort milanesa dels Sforza Durant els dos anys següents estigué a Flandes per tal de reclutar cantors per a la capella de Galeazzo Maria Sforza Novament a Milà, s’ocupà dels cantori de camera , una part de la capella musical dels Sforza Arran de la mort del duc 1578, Weerbeke marxà a Roma, on serví a la capella papal entre el 1481 i 1489, any en què retornà a Milà, cridat pel duc Lluís I Des del 1495 estigué al servei de la…

Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara, dades…

El segle XIV és per a la Seu Vella la centúria més brillant des del punt de vista artístic Si al llarg del segle XIII es bastí la gran arquitectura del temple i s’inicià el cos claustral, durant el tres-cents es continuà el procés constructiu d’aquest àmbit, es modificà la planta romànica del temple amb l’erecció de capelles privades concebudes per a ús funerari i s’endegaren els grans projectes artístics de la façana de ponent i la torre campanar Crist entronitzat beneint, clau de volta del tram absidal de la capella de Jesús de la Seu Vella, construïda pel bisbe Arnau Sescomes…

Situació Aquesta petita capella es troba adossada al mas que li ha donat nom Tot just a l’entrada del terme de Pardines, enfront del mas Vinyes, surt una pista, a mà dreta, la qual, en poc més d’1 km porta al veïnat de l’Orri, del qual forma part el mas Perpinyà Mapa 256M781 Situació 31TDG343846 APF-JAA Història La capella de Sant Martí, de la qual no hi ha notícies concretes, és situada al costat del mas Perpinyà La seva història deu estar totalment lligada a la d’aquest mas i de la família, o famílies, que l’han habitat Devia ésser una capella de vila…