Resultats de la cerca
Es mostren 3267 resultats
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement…
meandre

Meandres de l’Amazones
Urbanhearts - Fotolia.com
Geomorfologia
Hidrografia
Corba o sinuositat molt pronunciada d’un corrent fluvial.
El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes En un meandre hom remarca la riba còncava , generalment abrupta, i la riba convexa , de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle , espècie d’istme en la part més estreta del lòbul En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del peduncle, fins a…
vall de Valldarques
Vall
Fondalada drenada pel riu de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant nord de la serra d’Aubenç, i orientada de ponent a llevant.
La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies La vall, paradoxalment,…
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics En són…
resposta freqüencial
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema lineal i estable, estudi i representació de la dependència freqüencial de l’amplificació respecte al guany i el desfasament.
Caracteritza la selectivitat del sistema respecte de la freqüència filtre Permet determinar l’espectre del senyal de sortida multiplicant i sumant respectivament l’amplificació i el desfasament per l’amplitud i a la fase de cadascun dels components de l’espectre del senyal d’entrada També és d’utilitat per a la identificació dels sistemes Es defineixen les següents magnituds freqüència de ressonància ω ρ , freqüència a la qual l’amplificació és màxima màxim de ressonància M p w , amplificació a la freqüència de ressonància banda passant BW, interval de freqüències per les quals l’amplificació…
passepied
Música
Dansa cortesana francesa de metre ternari i tempo ràpid, popular als segles XVII i XVIII.
Es caracteritza pel començament anacrústic i una estructura regular en dues seccions amb frases de dos a quatre compassos La seva coreografia utilitzava els mateixos passos que el minuet -tot i que executats de manera més ràpida- En la seva modalitat més simple, però, era ballada per diverses parelles a la manera de la contradansa Era freqüent l’ús de l’hemiòlia, especialment a les cadències de final de secció Amb el mateix nom de passepied fou coneguda al segle XVI un tipus de dansa ràpida de metre binari -amb frases de tres compassos, seguint el model de la branle -, difícilment…
amperometria
Química
Mètode d’anàlisi química derivat de la polarografia
, que consisteix essencialment en una tècnica instrumental objectiva per determinar el punt final de volumetries.
Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i especialment…
dermatitis
Patologia humana
Inflamació de la pell.
Hom empra aquest nom en la denominació d’una gran quantitat de processos dermatològics i moltes vegades és considerat, equivocadament, com a sinònim d’èczema Les dermatitis poden ésser causades fonamentalment per factors endògens o bé per factors exògens En el primer cas hi ha la dermatitis atòpica, que no és més que la manifestació cutània d’un procés general denominat atòpia i que és determinat per la facilitat de l’organisme de formar reagines En són unes altres manifestacions l’asma i la febre de fenc Les característiques clíniques varien amb l’edat del malalt i són diferents les formes…
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials…
Miguel de la Madrid Hurtado
Política
Polític mexicà.
El 1957 obtingué la llicenciatura en dret per la Universidad Autónoma de México UNAM i el 1965 un màster en administració pública a la Universitat de Harvard Treballà posteriorment al Banco Nacional de México i al Banco Nacional de Comercio Exterior i, fins el 1968, exercí la docència a la UNAM Membre del Partido Revolucionario Institucional PRI des del 1963, el 1965 fou nomenat secretari de finances, en el període 1970-72 fou subdirector de Petróleos Mexicanos , i el 1972 retornà al ministeri de finances com a director general del crèdit Secretari del pressupost en la presidència de José …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina