Resultats de la cerca
Es mostren 1890 resultats
L’esgotament i la regeneració dels italianismes
Art gòtic
Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…
Pere Garcia de Benavarri
Art gòtic
Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…
cultura megalítica
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.
Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…
Antoni Margil i Ros
Cristianisme
Missioner franciscà.
Entrà a l’orde el 1673 Rebé el nom religiós d’Antoni Margil de Jesús Tot just després de ser ordenat, el 1682, anà a Nova Espanya Mèxic amb el grup de religiosos reclutats pel missioner Antoni Llinàs i arribà al Collegi Apostòlic de Missions de la Santa Cruz de Querétaro Molt caminador, fou conegut amb el sobrenom d' El Andariego En el seu treball de missions va recòrrer milers de kilòmetres a peu, predicant a nombrosos pobles de Mèxic, Centramèrica i Texas El 1684 emprengué la primera expedició de missions al Yucatán, i, més tard, a Guatemala, acompanyat pel missioner Melchor López Malalt,…
àngel

L’Anunciació
© Fototeca.cat-Corel
Religió
Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.
Al segle IV a C el zoroastrisme creia en uns éssers superiors, personificacions de virtuts i custodis de determinades coses terrestres, anomenats Ameša Spenta En el judaisme són citats sovint a la Bíblia com a éssers que lloen i serveixen constantment Déu i són, al mateix temps, els seus missatgers quan vol transmetre alguna cosa als homes En el Nou Testament són instruments del regne de Déu, aparegut en Crist i subordinats a ell Intervenen diverses vegades en la vida de Jesús anunciació, naixement, temptació, ascensió i resurrecció Més tard hom anà elaborant un cos de doctrina sobre els…
Gottfried August Homilius
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fill d’un pastor luterà, la seva primera obra musical de la qual es té constància és la cantata Gott der Herr ist Sonn und Schild 'El Senyor és sol i escut', 1734 A partir del 1735 estudià dret a Leipzig, on rebé lliçons de composició i teclat de JS Bach durant sis anys L’any 1742 exercí el seu primer càrrec com a organista, a la Frauenkirche de Dresden, i el 1755 ja era director musical de les tres esglésies més importants de la ciutat Homilius fou una figura important de la música alemanya al final del segle XVIII i un dels compositors més rellevants de l’Església luterana d’aquell…
Roderic d’Osona
Epifania, de Roderic d’Osona, dit el Jove
© Fototeca.cat
Pintura
Nom que hom ha donat tradicionalment a l’autor d’una sèrie de pintures considerades obra d’un fill de Roderic d’Osona el Vell.
La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…
Antoni Ros i Marbà
Música
Director d’orquestra.
Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…
,
Constantí I

Constantí I
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (312-337).
Fill de Constanci I Clor i d’Helena Educat a la cort de Dioclecià, a Nicomèdia, acompanyà després el seu pare a Britània, on a la mort d’aquest 306, fou proclamat august Reconegut només com a cèsar per Galeri, Constantí emprengué una sèrie de campanyes victorioses, aliat amb Maximià, a través d’Hispània i de les Gàllies Aliat després amb l’august Licini, avançà per Itàlia contra Maxenci, el qual fou vençut a les portes de Roma, en la batalla del pont Milvi 312 Juntament amb Licini proclamà, a Milà, el 313, el decret conegut amb el nom d' edicte de Milà Restà amo absolut de l’Imperi 324…
Jaume Cabrera
Art gòtic
Retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, la composició estructural del qual ha estat molt alterada, ja que l’original era de cinc carrers Jaume Cabrera el va pintar per encàrrec de la confraria de Sant Nicolau BV – GSerra De les nombroses notícies documentals que informen de la producció d’aquest pintor, només una, la que correspon al retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, fa referència a alguna de les seves obres conservades Els models estilístics d’aquest conjunt han permès atribuir un ampli catàleg d’obres a Jaume Cabrera que va més enllà de la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina