Resultats de la cerca
Es mostren 7017 resultats
Orquestra del Concertgebouw
Música
Orquestra fundada a Amsterdam el 1888 com a pròpia del Concertgebouw, magnífica sala de concerts inaugurada a la ciutat alguns mesos abans.
El 1988, coincidint amb el seu primer centenari, afegí el qualificatiu de Reial al seu nom El seu primer director fou Willem Kes 1888-95, a qui seguiren Willem Mengelberg 1895-1945, Eduard van Beinum 1945-59 i Bernard Haitink 1963-88 Des del 1988 l’orquestra és sota les ordres de Riccardo Chailly, el primer director de la formació que no és holandès B Haitink n’és director honorífic des del 1999, i N Harnoncourt, director convidat honorífic des del 2000 En el variat repertori de la Reial Orquestra del Concertgebouw RCO destaca particularment la interpretació d’obres del darrer…
fortunyisme

Detall de La promesa (1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Pintura
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de Marià Fortuny i Marsal, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
Sokoto
Geografia històrica
Emirat sudanès creat entre el Níger i el Txad pels fulbes al principi del segle XIX.
Habitat per població haussa, la guerra santa predicada per Usmanu dan Fodio provocà la revolta fulbe contra el sistema feudal imperant, però el nou estat teocràtic fou encara més opressiu que l’anterior L’imperi s’expandí fins al regne de Bornu i el Camerun, sobretot sota Muhammad Bello 1817-55, i es caracteritzà per la intransigència religiosa diverses tribus paganes foren reduïdes a l’esclavitud El 1904 passà a formar part de l’imperi Britànic i posteriorment fou incorporat a Nigèria En la revolta nigeriana del 1966 morí el darrer representant del poder fulbe a la regió, Ahmadu Bello
San Salvador de Oña
Monestir
Monestir, a la població homònima de la província de Burgos, Castella i Lleó.
Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia
Modó
Localitat
Localitat del Peloponès, Grècia, situada a la costa SW de la Messènia, damunt d’un promontori que domina la mar Jònica.
Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen
Ariany
Municipi
Municipi de Mallorca.
Antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja al s XVI, començà a parcellar les seves propietats al terme de Petra per tal d’edificar-hi cases en condicions favorables El 1717, a l’inici del règim borbònic, el primer marquès d’Ariany dugué de Madrid una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, a la qual fou dedicada l’església d’Ariany construïda el darrer quart del s XVIII en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus el 1935 esdevingué església parroquial Fins el 1981 era del municipi de Petra
Enserune
Història
Antic oppidum preromà proper a Nisan, al Bederrès (Llenguadoc), habitat del segle VI aC al I aC i voltat de diverses muralles successives.
Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del segle VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del segle V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu
la Devesa
El parc de la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara persisteix, d’acord…
la Coromina
Raval
Raval del terme de Cardona (Bages), en un menadre del Cardener.
El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina