Resultats de la cerca
Es mostren 5755 resultats
Un home tetraplègic aconsegueix desplaçar-se gràcies a implants al cervell
Medicina
Un equip de la Universitat de Grenoble i el Centre de Recerca Biomèdica Clinatec aconsegueixen que un home paralitzat per un accident mogui les quatre extremitats i es desplaci El pacient és proveït d’unes pròtesis als braços i a les cames que formen una mena d’exoesquelet connectades per elèctrodes a la superfície del cervell que el pacient activa donant l’ordre de moure’s al membre Es tracta d’una prova encara en fase molt experimental que en el futur podria millorar la vida de les persones afectades per diverses formes de paràlisi
triclorur d’antimoni
Química
Cristalls deliqüescents, corrosius, fumejants a l’aire, que es fonen a 73 °C i bullen a 223 °C.
Formen una massa pastosa anomenada mantega d’antimoni El triclorur d’antimoni es dissol en aigua en progressiva hidròlisi i és molt soluble en molts solvents orgànics És obtingut per l’acció del clor sec sobre excés d’antimoni o per dissolució de Sb 2 O 3 o Sb 2 S 3 en àcid clorhídric És emprat com a mordent, com a catalitzador, com a reactiu analític, per a bronzejar el ferro, per a ignifugar teixits, per a fabricar laques i per a obtenir d’altres composts d’antimoni
obridora de bales
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a desfer les bales de fibra, principalment de cotó, en flocs més petits.
Una de les més primitives era constituïda per diversos parells de cilindres amb nervadures, els quals giraven a velocitats creixents Les modernes van proveïdes d’òrgans amb puntes, pinces, etc, que arrenquen successivament flocs molt petits de bales de diverses classes de fibres i les mesclen en les proporcions volgudes En són tipus moderns característics l' obridora-pinçadora i l' obridora multibala Les obridores de bales són combinades sovint amb el transport pneumàtic de la fibra i amb altres màquines de preparació de la filatura i formen trens de màquines
hiperòxid
Química
Anió monovalent de fórmula O- 2
.
Pel fet de compartir electrons en un enllaç molecular, en l’anió hiperòxid cadascun dels àtoms d’oxigen presenta nombre d’oxidació 1,5 en comptes de 2, que és el normal Com a resultat s’obté un ió paramagnètic, és a dir, té un ió desaparellat És una espècie molt inestable i altament reaccionant També reben el nom d’hiperòxids les sals que resulten de la unió de l’anió hiperòxid amb un catió s’han obtingut diverses sals de cations alcalins i alcalinoterris Els radicals hiperòxids es formen en nombroses oxidacions bioquímiques
adductes d’urea
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada (clatrat), que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal.
Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos industrials
granit

granit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca plutònica cristal·lina amb textura equigranular; composta per quars, feldespat alcalí i en menor importància mica, plagiòclasi i hornblenda.
El cim d’El Capità, del Yosemite National Park Exemple de relleu granític © Fototecacat-Corel El quars és de color gris i es presenta en grans irregulars, els feldespats alcalins posseeixen colors variables blanc, rosa o vermellós, i els cristalls són més regulars La biotita es presenta en làmines hexagonals, fàcilment exfoliables La gènesi del granit constitueix, encara avui, un dels problemes fonamentals de la geologia granitització Afloren com a masses intrusives amb diferents formes Les masses més grans formen els batòlits Universalment estès, és molt emprat en construcció, …
Joaquim Pujol i Grau

Joaquim Pujol i Grau
© Pujol Grau 2012
Art
Artista plàstic.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls Les seves primeres pintures foren paisatges i figures de realització acurada Vers l’any 1968 s’aproximà al camp de la investigació estètica i assajà la realització de treballs amb materials pobres Treballa també el porexpan Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup Tres punts de vista 1975 Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la collegiata de Tremp, al Pallars Jussà
clorita
Mineralogia i petrografia
Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals, de fórmula general A6[(OH)8(Al,Si)4O10], on A pot ésser magnesi, ferro, manganès, etc, relacionats amb el grup de les miques.
És formada per tetràedres de SiO 4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargillita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades Dins aquest grup hom considera dos subgrups les ortoclorites i les leptoclorites aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura
classificació de manuscrits
Arxivística i biblioteconomia
Estudi previ i indispensable dels testimonis manuscrits d’un text per tal d’establir-ne l’edició crítica.
Les famílies , més o menys homogènies, es formen amb procediments diversos d’observació contingut llacunes o afegitons importants collació de variants típiques o errors que permeten de definir un tipus de recensió , llevat del cas de còdexs eclèctics amb contaminació de variants omissions o interpolacions típiques i ordre de mots Sovint n'hi ha prou amb sondeigs sistemàtics en indrets crítics Gràcies a variants subtípiques i distintives s’ordenen els subtipus i els manuscrits aïllats Una sola lletra i els subíndexs numerals algunes vegades poden designar els còdexs d’una mateixa…
pèptid
Bioquímica
Polímer format per poques unitats d’aminoàcids units mitjançant grups amida resultants de la condensació d’un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids (enllaç peptídic).
Els pèptids es formen per hidròlisi parcial de les proteïnes i poden ésser degradats a aminoàcids per exemple, amb tripsina Hi ha pèptids que no deriven de les proteïnes, com el glutatió, la carnosina, l’oxitocina, la vasopressina, la bradiquinina, etc Molts pèptids petits han estat obtinguts cristallins Donen la reacció del biuret Hi ha diferents mètodes de síntesi de pèptids, però hom empra actualment un mètode automatitzat tècnica de la fase sòlida o de Merrifield per a la síntesi de grans pèptids fins a uns quaranta aminoàcids, no exempt, però, d’inconvenients
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina