Resultats de la cerca

L’assemblea constitutiva, actualment formada per 23 estats membres i presidida pel príncep Albert I de Mònaco, es dugué a terme a Madrid el 1919 en presència dels següents estats fundadors Egipte, França, Grècia, Itàlia, Mònaco, Espanya, Tunísia i Turquia Els primers anys es caracteritzaren per l’exploració de la Mediterrània a càrrec dels diferents estats membres de la Comissió, així com de la fundació de diferents estacions marines La Segona Guerra Mundial suposà una gran sotragada que estigué a punt de fer-la desaparèixer No obstant això, el 1951 se celebrà a París el 12è…

Es llicencià a Barcelona el 1872 fou deixeble de Letamendi i amplià els estudis en diversos llocs d’Europa fou deixeble de Billroth i de Kocher El 1879 fou nomenat director de l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, recentment creat, i ocupà aquell càrrec fins a la mort a través de l’escola de cirurgia que hi constituí, convertí aquest centre en un dels més importants de la cirurgia catalana Practicà i ensenyà les doctrines de Lister i tingué la prioritat en la divulgació dels mètodes antisèptics Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía…

Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i…

Alumne d’E Hlobil, i posteriorment de J Rdký a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga 1948-52, treballà com a redactor i productor musical a la Ràdio Txecoslovaca de Praga 1953-72 Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Compositors Contemporanis i presidí la Fundació Martinu Després d’unes primeres obres per a piano, entrà en un camí de rigor clàssic i formal, però carregat de tensió dramàtica en el tractament sonor El seu esperit constructiu i sintètic sembla haver seguit els passos de M Reger i P Hindemith, sense deixar de banda les possibilitats dodecatòniques, com es…

Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i també moltes…

Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…

A més de música, estudià filosofia, teologia i ciències naturals Es doctorà en filosofia a la Universitat de Göttingen l’any 1870, i fou professor a les universitats de Würzburg 1873, Praga 1879, Halle 1884, Munic 1889 i Berlín 1893-1928 En aquest darrer centre creà, l’any 1893, l’Institut de Psicologia, que dirigí fins el 1928 Conjuntament amb els seus deixebles E von Hornbostel i O Abraham, fundà a Berlín l’Arxiu Fonogràfic 1900, institució que tingué una gran importància per al desenvolupament de la musicologia comparada Dins les perspectives de la musicologia sistemàtica s’interessà per l…

Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i producció…

Vida El 1904 ingressà en el negoci cinematogràfic juntament amb Jaume Canals, installant projectors, generalment de la casa Gaumont, en locals de diversos pobles de Catalunya El 1907 començà a fer de projeccionista al cinema Portfoliograff de Barcelona, on uns quants anys més tard hi obrí les portes el Vergara En tancar aquesta sala marxà al Triunfo, on romangué fins a la inauguració del Cataluña, el 1912, cinema del qual acabà essent el director el 1914 El 1921 s’establí a Barcelona, i es feu càrrec de la representació de la Hansa Film Monopol d’Hamburg, de la qual estrenà…

Paleta d’ofici, milità de jove en el moviment calalanista i s’afilià a Estat Català Exiliat el 1922 a França, en una incursió assaltà la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d’Ordal i restà implicat en els fets de Prats de Molló Se n'anà a Bèlgica i a Mèxic i participà en les guerrilles de Guatemala Tornà a Catalunya 1932 i fou fundador del Partit Català Proletari i després ingressà al Bloc Obrer i Camperol Fou elegit membre del comitè executiu —càrrec que conservà posteriorment dins el POUM— i destacà com a principal animador del setmanari L’Hora Pel juliol del 1936 representà el POUM…