Resultats de la cerca
Es mostren 1092 resultats
Els camins, els ponts i les creus de terme
Art gòtic
El pont del Diable de Martorell, d’origen romà, per on passava la Via Augusta Va ser reconstruït al final del segle XIII i, novament, després de la Guerra Civil Espanyola ECSA – JTodó Els camins i els ponts tenen, evidentment, una estreta relació No és concebible un pont sense un camí al qual facilita el pas, salvant rius i, de vegades, altres accidents naturals També les creus solen estar molt lligades als camins, perquè era costum d’erigir-ne prop seu, a les entrades de les poblacions i sagreres i en cims o accidents notables del terreny Com és lògic, cadascun d’aquests elements té una…
Transports 2015
Transports
Aviació Línies aèries Norwegian va estrenar noves rutes des del Prat a Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura © Norwegian Airlines / Sete Bates La baixada dels preus del petroli durant l’any 2015, la devaluació de l’euro respecte al dòlar i l’augment de passatgers i del transport de mercaderies van ser els factors que van ajudar les companyies aèries a obtenir millors resultats econòmics i les companyies de baixcost a oferir nous serveis per a clients de negocis, més enllà de reduir més el preu del bitllet En aquest sentit, el grup International Airlines Group IAG va obtenir, durant el primer…
pedagogia de la música
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…
El ferment d'una arquitectura diferent
Antoni Gaudí 1852-1926 Drac de ferro forjat 1885, finca Güell Barcelona RM Durant la segona meitat del segle XIX, Catalunya visqué una època de prosperitat industrial i, alhora, un desig d’integració plena en els corrents europeus En cinquanta anys 1860-1910 assolí el que d’altres nacions europees van aconseguir en un període molt més dilatat A l’època de la Restauració i, més concretament durant la preparació de l’Exposició Universal del 1888, Barcelona i d’altres ciutats catalanes assoliren una notable transformació urbana i intellectual En aquest marc, cal assenyalar la molt estreta…
Banc de Terrassa (1881-1920)
La constitució L’Institut Industrial de Terrassa, l’entitat que agrupava la important indústria llanera de la ciutat, serà el promotor del Banc, com ho havia estat el 1876 de la Caixa d’Estalvis de la ciutat Poques coses es van fer durant la segona meitat del segle XIX a Terrassa, al marge de l’Institut i dels seus industrials, que tenien també un pes fort a l’Ajuntament El banc es constituí a Terrassa el 24 de desembre de 1881 “ El objeto de la sociedad es apoyar con sus recursos, ya directa ya indirectamente a las clases productoras, a toda empresa que tienda a contribuir al desarrollo de…
Salou
El passeig i el monument de Jaume I, un dels espais urbans més significatius de Salou. Del port, en sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca, l’any 1229
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, centrat per la platja de Salou, segregat el 1989 del terme de Vila-seca.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…
la Morera de Montsant

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei, a la Morera de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la…
Tavèrnoles

Sector del poble de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al límit entre les subcomarques de la Plana de Vic i les Guilleries Limita al N amb el municipi de les Masies de Roda, a l’E amb Vilanova de Sau, al S amb Sant Sadurní d’Osormort i Folgueroles i a l’W amb Gurb El terme comprèn el poble de Tavèrnoles, cap de municipi, el barri anomenat la Zona de les Piscines, al N i prop del cap administraitu, i la urbanització de Fucimanya, situada prop de l’indret on el torrent de l’Infern desguassa al Ter, al NE del terme Comprèn, a més, l’antiga demarcació parroquial de Sant Pere de Savassona, també anomenada el Castell de…
Argentona

Capçalera de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la vall mitjana de la riera d’Argentona, als vessants sud-est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…
Riudecanyes
Riudecanyes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina