Resultats de la cerca

S’inicià al Collegi Claret i completà la seva formació a la UE Horta, sempre de defensa Com a sènior, el 2001 fitxà pel Cerdanyola CH, de primera divisió, i el 2005 anà al CH Mataró, amb el qual aconseguí l’ascens a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Aquell mateix any fitxà per l’Igualada HC i debutà amb la selecció catalana, amb la qual fou subcampió de la Copa Amèrica El 2009 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué el subcampionat de la Copa de les Nacions El 2012 anà al SHUM Maçanet i el 2013 fitxà pel Vilafranca, equip amb el qual es proclamà subcampió…

Tot i els avenços aconseguits durant els deus anys d'independència, les celebracions per al 10è aniversari d'aquest esdeveniment no van aconseguir amagar la situació de feblesa del país i la persistent necessitat d'ajuda internacional malgrat les altes taxes de creixement econòmic Al febrer, les Nacions Unides van aprovar l'ampliació de la seva missió internacional al Timor Oriental per un any més, i poc temps després, al març, els seus representants van publicar un informe emfatitzant la urgència de millorar l'estabilitat política i la seguretat dels ciutadans Precisament, en un intent d'…

Aquest temple era a l’antic lloc de Remolins, que segons J Lladonosa s’ha de situar on avui s’aixeca la Torre dels Canonges, al marge dret del Segre Actualment, el topònim Remolins designa una sèquia que rega l’horta del terme de Soses L’indret és documentat per primera vegada l’any 1153, com a afrontació d’una terra situada al lloc de Torres de Segre L’any 1154, torna a esmentar-se en una concòrdia feta entre el bisbe de Lleida i els templers sobre la recepció dels delmes de diversos llocs L’església de Remolins es consigna per primer cop en les dècimes papals dels anys 1279 i…

Es formà al Club Patí Mollet, que fundà el seu pare, passà al Club Tennis Barcino 1966-69 i, ja com a sènior, jugà a la màxima categoria amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1969-72, l’Sfèric de Terrassa 1973-74 i el Club Patí Vic 1974-75 El 1975 tornà al CP Mollet, que jugava a segona divisió, i, després de guanyar el Campionat d’Espanya d’aquesta categoria 1976 i el de primera 1980, pujà a la divisió d’honor i acabà la seva carrera a la Unió Esportiva Horta 1981-83 Fou director tècnic d’hoquei sobre patins del COOB’92 1988-90, i des del 1993 s’involucrà en la promoció des de la…

Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara 1521 La seva actitud fou elogiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del Regnat d’Alfons el Magnànim del Panormita 1527 El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà Nomenat lloctinent del…

Mercedari 1743, fou nomenat arxiver del monestir del Puig i dedicà els últims anys de la seva vida a recollir notícies sobre la història de l’orde de la Mercè Tot i que no arribà a publicar cap obra, deixà més de 40 volums manuscrits, entre els quals destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del Orden de Nuestra Señora de la Merced 7 vol, Archivo del Puig en la mano amb més de 2000 pàgines, Índice de cosas que se contienen en el “Archivo en la mano” , Madrid, convento de la Merced i Historia de Alcalá de Chivert

Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert

Accidentat per les serres que separen ambdues comarques vessants orientals de la serra de Buixcarró, 732 m alt, el sector meridional és més pla i el terme forma la capçalera de la riera de Pinet , afluent per l’esquerra del Vernissa al terme de Benicolet El 80% del territori és ocupat per pinedes, i la resta en la major part pels conreus de secà oliveres, ametllers, garrofers i cereals, amb una petita horta dedicada al tarongerar El poble 184 h agl 2006, pinetans 347 m d’alt és al peu del sector muntanyós L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent Lloc…

Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost arriba a 510 m alt al vessant de la dreta i a 608 m al de l’esquerra L’agricultura disposa de 298 ha de secà, 186 ha de muntanya improductiva i 9 ha d’horta Els conreus principals són el garrofer, l’olivera i la vinya La superfície mitjana per explotació és de 4 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica de Vallat El poble 69 h agl 2006 276 m alt, s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa, prop de la…

El sector nord és accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues, majoritàriament de propietat comunal Hom conrea el 85% del territori el secà alterna amb el regadiu, que s’ha expandit en època moderna els conreus de secà més estesos són el d’oliveres, ametllers, garrofers i cereals al regadiu, cítrics i conreus d’horta La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població minvà en un 16% del 1900 al 1975 El poble 382 h 2006, binimelins 92 m alt agrupa tota la població del municipi Lloc de moriscs, el 1609…