Resultats de la cerca

Vida i obra El 1928 fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Barcelona, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona El 1935 assumí la presidència de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, càr- rec que ocupà fins a la mort Amic personal d’Eduard Toda, fou el creador de l’arxiu fotogràfic del monestir de Poblet Des del 1925 impulsà la restauració del santuari selvatà de Paret Delgada Publicà diverses obres de divulgació sobre els monestirs cistercens de Poblet 1921, Santes Creus 1927 i Sant Pere de…

Establert a Lleida, començà a jugar a 13 anys i arribà a categoria preferent També fou àrbitre nacional, entrenador i monitor Com a jugador veterà ha guanyat en tres ocasions el Campionat Provincial Individual de Lleida En l’àmbit directiu s’inicià al Club Escacs Lleida 1958, que presidí a partir del 1967 Fou delegat d’escacs d’Educación y Descanso 1959–68, i fundador 1968 i president durant trenta anys de la Delegació Territorial d’Escacs de Lleida de la federació catalana També fou vicepresident de la mateixa federació i president de la Comissió Esportiva, així com directiu de…

Fundat el 1968, s’integrà com a secció de bàsquet de l’associació Cantaires de l’Ebre-Delta El 1981 guanyà el campionat provincial sota la direcció tècnica de Jordi Angelats i ascendí a segona divisió estatal La temporada 1984-85 disputà la Lliga de primera divisió B, de nova creació Aquella mateixa temporada, amb l’equip dirigit per Xavier Tubau, ascendí a la màxima categoria estatal del bàsquet femení Guanyà la Lliga estatal 1987, 1988, 1989, la Copa 1986-89 i la Lliga Catalana 1985, 1986, 1987 Una de les seves entrenadores més destacades fou Maria Planas i algunes de les…

Fill d’un antic alcalde liberal del mateix poble, s’uní el 1866 al progressisme i prengué part en l’intent revolucionari del 1867 a les ordres del general Baldrich Després de la revolució del 1868, participà en la revolta contra les quintes del 1869 i aconseguí aixecar al Vallès uns 1500 combatents que s’uniren al Xic de les Barraquetes El 1872 fou elegit diputat provincial i regidor de Rubí Quan es proclamà la Primera República passà a ésser comandant del batalló de Cossos Francs i, de nou al costat del Xic, combaté els carlins a Berga, Igualada i el Bruc El 1874 intervingué en…

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 i el 1988 fou elegit superior provincial dels jesuïtes de Catalunya Es llicencià 1968 en teologia al Heythrop College d’Oxon Gran Bretanya i doctorà 1971 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i s’especialitzà en l’exegesi de Sant Joan Fou degà de l’antiga secció de Sant Francesc de Borja i des de l’any 2000 degà de la Facultat de Teologia de Catalunya És autor de  La verdad os hará libres Juan 8,32 1973, que fou la seva tesi doctoral,  El testimoniatge de l’evangeli de Joan 1980,  Jesús y el evangelio en la comunidad joànica  1987…

És discutit el seu lloc de naixença la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic Entrà a l’orde dominicà 1266 Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister 1284 Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’…

Estudià teologia a València Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici a Tarragona Bisbe d’Elna 1579-86, assistí el 1584 al concili provincial de Tarragona Fou després bisbe de Tortosa 1586-87 i arquebisbe de Tarragona 1587-1603 Adoptà el cerimonial romà i celebrà els concilis del 1598 i el 1602 El 1602, arran de la destitució del lloctinent general de Catalunya duc de Feria a causa de l’empresonament dels diputats acusats de desobediència, fou elegit per a aquest càrrec Decretà l’alliberament dels diputats i féu publicar les constitucions, llevat de les cinc conflictives —com la…

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…