Resultats de la cerca
Es mostren 1134 resultats
Santa Maria del Castell de Cubells
Art romànic
Situació Vista aèria de la part alta del nucli urbà de Cubells, amb l’església romànica de Santa Maria i, al seu costat nord, el nou temple que se li adossà al segle XIX ECSA - M Catalán L’església de Santa Maria del castell es troba a la part alta del nucli urbà del poble de Cubells, davant una plaça on en altres temps hi havia hagut el castell Mapa 33-13328 Situació 31TCG308355 El poble de Cubells es troba sobre la carretera C-1 313, que va de Lleida a Artesa de Segre JAA Història L’església de Santa Maria és l’únic edifici conservat que formava part de l’antic recinte del castell de…
Mesopotàmia
Dignatari, pintura mural d’època cassita, procedent del palau de Dur-kuri-galzu
© Fototeca.cat
Regió de l’W d’Àsia compresa entre el Tigris i l’Eufrates.
Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona deltaica,…
Castell i vilatge de Sant Llorenç d'Ares (Áger)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, situat sobre una gran penya, amb les restes del poblat, el castell —al centre— i l’església de Sant Llorenç —a la dreta de la fotografia— ECSA - M Catalán Castell i poblat situats al cim d’una gran penya que només és accessible pel vessant NE Són al costat d’un petit altiplà, sobre el vessant de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem occidental de la serra del Montsec d’Ares Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 Per a anar-hi cal agafar la pista que des d’Àger va fins al coll d’Ares, al cim del Montsec Un cop a la…
Sant Hilari Sacalm
Panoràmica de la vila de Sant Hilari Sacalm, considerada com la capital de les Guilleries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al límit amb la comarca d’Osona, al mig de les Guilleries.
Situació i presentació Limita al NE amb els municipis d’Osor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant Dins del terme hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua…
Sant Andreu de Sagàs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Andreu presideix el nucli principal del poble de Sagàs, les cases del qual s’agrupen a l’entorn de l’església Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,3 — y 56,3 31 TDG 143563 Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis central bellament ornamentat amb arcuacions i finestres cegues i bandes llombardes R Viladés Junyent-A Mazcuñan Vista aèria del nucli de població que forma Sagàs, al costat de l’església, que apareix vista des de l’angle nordoriental…
Tipus i models de danses tradicionals
Els balls descobreixen aspectes de la societat que els balla, i n’expliquen la moral, les relacions socials, les formes artístiques, etc El ball és una expressió comunitària, feta en la comunitat i per a ella És també un gran aparador per al lluïment, l’exhibició personal o de grup Joan Soler i Amigó ho assenyala “El ball i la dansa són l’expressió corporal personal i comunitària més plena, de festa i alegria, de dol, de propiciació, de representació, de joc, de gatzara, íntimament lligada amb la gestualitat, la música i el ritme” En definitiva la dansa explica, ensenya, mostra, celebra i…
Santa Maria d’Ovarra (Beranui)
Art romànic
Situació Bonic emplaçament d’aquest antic cenobi, a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena ECSA - JBolòs Vista del conjunt format per les ruïnes del palau del prior —del segle XVI—, l’església monacal, la capella de Sant Pau i la moderna casa d’acolliment ECSA - JAAdell L’antic monestir benedictí de Santa Maria d’Ovarra és situat justament a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena Ovarra es troba al fons d’una impressionant clotada Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024968 Avui el conjunt monàstic amb la basílica de…
Santa Maria de Manresa o de la Seu
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria es troba dins el nucliantic de la ciutat de Manresa, al cim del Puig Cardener, que es dreça damunt el riu del mateixnom, davant l’estació de la RENFE, a la partmeridional de la ciutat, poc abans que les aigües del riu es barregin amb les del Llobregat El temple és ben visible venint de Barcelona per la carretera d’Abrera, com davallant a la ciutat per la carretera de Can Maçana Long 1°49’35” - Lat 41°43’20” FJM-AMB Història La canònica de Santa Maria de Manresa ha estat dissortada respecte a la seva història per les repetides pèrdues del seu arxiu, la qual…
Els calendaris
Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…
L'edat mitjana
Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del segle III fins al final del segle V, van…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina